Des del passat diumenge, el món del bàsquet és una mica més trist. Kobe Bryant, un dels millors jugadors de la història, perdia la vida en un accident d'helicòpter en el qual també va morir la seva filla Gianna i altres set persones. Un fort cop pel món del bàsquet, encara en estat de xoc, que veia marxar una de les seves grans icones.
Ètica de treball, un gen competitiu a l'alçada del de Michael Jordan, un caràcter afable i unes qualitats tècniques i físiques a l'abast de pocs van acompanyar-lo durant la seva trajectòria a la millor lliga del món, l'NBA. Vint anys de carrera amb la samarreta púrpura i or dels Lakers, cinc anells de campió i 18 vegades All-Star. Admirat arreu, va ser un ídol planetari de molts i molts joves que van aficionar-se al bàsquet gràcies a ell.
En els seus inicis, però, jo vaig ser un dels heretges. Sóc de la generació Jordan. Fanàtic dels Chicago Bulls i admirador de l'estrafolari Dennis Rodman, potser el millor rebotejador de la història. Amb el meu amic Antonio Puig, compartim nom, carrer on vivíem i fanatisme per Air Jordan. I clar, arribava un marrec a l'NBA, directament des de l'institut i amb l'aura de ser el nou Jordan i, per acabar-ho d'adobar, als Lakers! No el tragàvem, la veritat. Ni a ell, ni als Lakers.
El 2001 Pau Gasol aterrava a l'NBA i amb el Puig, entre partida i partida a l'NBA Live, vam dir: «Només seríem de Kobe Bryant i dels Lakers si fitxessin Pau Gasol». Amb el pas dels anys, Jordan s'havia retirat i amb els Lakers entrenats per l'exentrenador dels Bulls Phil Jackson, l'animadversió vers en Kobe va anar rebaixant-se. Fins que va arribar l'any 2008, concretament al febrer, quan Pau Gasol va acabar traspassat als Lakers. En saber-se la notícia, vam recordar allò que anys abans havíem dit. I, és clar, vam convertir-nos en aficionats dels Lakers i en els majors defensors d'en Kobe Bryant, que juntament amb el Pau Gasol ens va donar l'alegria de guanyar dos anells de l'NBA!
En el seu darrer partit com a professional, l'abril de l'any 2016, Kobe Bryant va fer-li 60 punts als Utah Jazz. No vaig veure el partit sencer, però sí que vaig matinar per seguir el darrer quart, amb una descomunal actuació de Kobe per remuntar i guanyar el partit. No va ser amb un títol, però va ser un excel·lent colofó.
Va arribar a l'NBA amb l'etiqueta de successor de Michael Jordan, encara en actiu i guanyador de títols, però ell només va voler ser Kobe Bryant. I ho va aconseguir, esdevenint estrella del bàsquet, icona mundial i, des del passat diumenge, llegenda de l'esport.