El govern espanyol ha tornat a rebutjar frontalment la possibilitat de declarar un nou estat d'alarma que afecti tot el territori, com va passar el passat mes de març i fins a finals de juny, que serveixi per confinar de nou tota la població, però ha seguit defensant la possibilitat de declarar estats d'alarma territorialitzats, sota petició autonòmica, per frenar la pandèmia en aquells llocs on es descontroli per complet.
Pedro Sánchez ha argumentat que, actualment, la pandèmia no està en una situació com al març i no afecta tot el territori per igual, motiu pel qual no es poden justificar «mesures igual de dures per a tot el territori». La seva proposta segueix en línia amb la qual va fer uns dies abans: declarar un estat d'alarma territorialitzat si alguna comunitat autònoma ho demana, tot i que de moment cap regió ho ha considerat seriosament.
El president espanyol ha incitat els diferents governs regionals a millorar les seves capacitats de detecció i rastreig, ja que creu que en algunes d'elles no són suficients, posant el focus sobre Madrid, com ja va fer Fernando Simón en la roda de premsa d'aquest passat dilluns, 31 d'agost. Sánchez reitera la seva proposta de cogovernança amb les comunitats i posa els recursos de l'Estat a disposició de les comunitats, com ja ha fet amb l'Exèrcit i els seus rastrejadors, que ja han demanat fins a onze comunitats.
L'Executiu ha demanat també al PP, principal partit de l'oposició, que «desterri la lluita partidista de la gestió contra el virus» i ha demanat unitat per fer front a la pandèmia i posar «l'interès comú» per damunt dels «interessos partidistes».
Preocupa la situació a Madrid
L'Aragó va ser la primera comunitat amb una situació greu de rebrots després de l'estat d'alarma i Catalunya la va seguir poc després. Actualment, les dues regions tenen la situació més o menys controlada, tot i que amb molts contagis encara, però moltes més s'han sumat a situacions similars.
La que més preocupa actualment és Madrid, que en poques setmanes ha passat a ser la comunitat amb més casos diaris, amb més hospitalitzacions i amb més morts per la Covid-19, com ja va passar al mes de març. Dels més de 23.000 casos que es van sumar al total de contagis a l'Estat aquest cap de setmana, gairebé una quarta part, 7.457 casos, van provenir de Madrid, a molta distància de Catalunya, la segona comunitat en la llista, amb 3.206 casos.
Fernando Simón va posar el focus sobre aquesta comunitat durant la roda de premsa del dilluns, on va explicar que gran part dels contagis i morts afegits durant el cap de setmana al balanç provenien de la Comunitat de Madrid. La seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, va defensar-se dient que «l'acarnissament amb Madrid és injust, desproporcionat i perjudicial per a Espanya». Les dades, però, parlen per elles mateixes.
Dels 141 morts per Covid-19 en els últims set dies, segons l'informe de Sanitat, 66 s'han produït a la regió madrilenya, seguida pels 20 d'Andalusia i els 16 de Castella i Lleó. En aquest mateix període hi ha hagut 1.656 ingressos en hospitals a tot l'Estat, i una quarta part (420) han sigut a Madrid. D'aquests ingressos totals, 133 han ingressat a l'UCI, però en aquest cas són Andalusia (21) i les Illes Canàries (19) on més n'hi ha hagut, seguides per Madrid (14).
Pel que fa als contagis diaris, dels 2.489 que es van registrar ahir, 554 van ser a la regió madrilenya, gairebé una cinquena part, i si tenim en compte els casos detectats en els últims 14 dies, Madrid acumula 30.959 dels 96.654 casos totals, gairebé un terç. En incidència acumulada en aquests 14 dies, Madrid ja està en 464,61 punts, per sobre del País Basc (354,56) i La Rioja (353,22).