Les pensions de jubilació a Espanya es troben en un moment clau i hi ha canvis importants a la vista. La proposta del ministeri de Seguretat Social d'ampliar a 35 els anys per a calcular la pensió suposaria una retallada del 12% en les nòmines mensuals, la qual cosa es tradueix en 168 euros menys al mes o 2.352 euros a l'any.
Aquesta és la proposta del sector encapçalat pel ministre José Luis Escrivá: tenir un mínim de 35 anys cotitzats per a poder cobrar la pensió de jubilació completa. Però la idea portaria a una retallada de les pensions i ha obert una nova polèmica en el Govern.
José Luis Escrivá representa el sector més liberal del Govern, partidari de polítiques més conservadores com congelar els salaris i rebaixar les pensions públiques per a garantir la sostenibilitat del sistema. A l'altre costat està el sector progressista, que rebutja qualsevol mesura que suposi una pèrdua de poder adquisitiu per als pensionistes.
Seguretat Social ja va consultar l'any 2007 un informe sobre l'impacte de l'ampliació del període de càlcul de la base reguladora, i els tècnics fiscals van establir una reducció de la pensió a raó d'un 1% per cada any d'ampliació. Passar dels 23 actuals als 35 que planteja Escrivá suposaria una retallada del 12%.
Prenent com a referència la mitjana de 1.400 euros de mitjana de les noves altes de jubilació, una rebaixa del 12% suposaria deixar aquesta prestació en 1.232 euros mensuals. A l'any, implicaria passar de 19.600 euros a 17.248. L'informe que manejava la Seguretat Social contemplava la possibilitat fins i tot d'una reducció major.
L'ampliació del període de càlcul de la base reguladora és una de les mesures que estan sobre la taula per a garantir la supervivència del sistema de pensions. L'última modificació es va produir l'any 2011, passant dels 15 als 25 anys entre 2013 i 2022. El ministre Escrivá vol ara ampliar el període a 35 anys.
La mesura permetrà una major contributivitat del sistema, però suposa una retallada de les pensions de jubilació, perquè els treballadors solen cobrar sous més baixos en els seus primers anys de vida laboral. La part positiva és que beneficiarà als expulsats del mercat laboral en els seus últims anys de carrera professional.
La mesura del ministre Escrivá és compartida pel Banc d'Espanya i molts tècnics fiscals, que creuen que quan es tingui en compte tota la vida laboral Espanya haurà fet un pas de gegant cap a la sostenibilitat del sistema de pensions. Segons l'Airef, de la qual Escrivá va ser president, la mesura aconseguiria una contenció de la despesa del 0,5% del PIb en 2048.
386 euros a l'any
Segons un estudi recent de les universitats de València i Extremadura, les prestacions haurien de baixar un 2,36% per a assegurar la viabilitat del sistema. El càlcul es basa en l'IRP (Índex de Revaloració de les Pensions) avançat per al 2021 i suposa que la prestació mitjana hauria de reduir-se en 336 euros a l'any.
Si el càlcul es fa sobre les prestacions de jubilació, la xifra és fins i tot major: 386 euros menys cada any. Segons l'informe, la situació de la Seguretat Social ha empitjorat. Malgrat les transferències de 14.000 milions d'euros ordenades al juny, la crisi del coronavirus ha portat al sistema de pensions espanyol a una pitjor situació financera.
L'IRP és l'indicador amb el qual es revaloraven les pensions des de 2013 fins a enguany, ja que per a l'any que ve el Govern de Pedro Sánchez ha revalorat les pensions a l'IPC. Aquesta és una de les recomanacions del Pacte de Toledo que suposen la guia a través de la qual ha d'escometre's la reforma del sistema de pensions a Espanya.
Una de les claus del Pacte de Toledo és traslladar el dèficit del sistema de pensions a l'Estat i lligar les mesures per a equilibrar el sistema a la reforma general de les finances públiques. No obstant això, encara estan per definir les mesures concretes de la reforma de les pensions que, segons el que s'està veient, aprofundirà la divisió en el si del Govern.