Com un dels països més afectats pel coronavirus, Espanya ha imposat una de les normes més estrictes de confinament que incloïa la paralització de l'activitat econòmica. La conseqüència immediata ha estat la destrucció d'ocupació: 6 milions de persones han començat a cobrar la prestació per desocupació i han deixat de cotitzara la Seguretat Social.
La crisi del coronavirus és també una mala notícia per a les pensions, que si ja estaven en perill abans del desastre, ara la cosa es complica encara més. En 2019 hi havia un dèficit de 16.052.000 d'euros a la Seguretat Social, que ara augmentarà perquè encara que les despeses es mantenen, la recaptació de sistema s'enfonsa precipitadament.
3 milions més de persones quedaran a l'atur
Si tal com avança el ministeri de Treball d'aquí a l'estiu perdran la feina 3 milions de persones més, el principal problema ara s'adverteix en la caiguda de la principal font d'ingressos per pagar les pensions: les cotitzacions a la Seguretat Social. El problema es complica perquè hi ha un milió d'autònoms que han sol·licitat la prestació per cessament d'activitat, que podrien arribar a ser un milió i mig si es compleixen les pitjors previsions de el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.
Un alleujament per a aquesta situació crítica podria ser el Fons de la Reserva de la Seguretat Social, una mena de guardiola per a les pensions de la qual l'estat pot beneficiar-se en casos d'emergència. El problema és que dels 66.815.000 estalviats entre 2000 i 2011 ja només en queden 1.400, una quantitat insuficient tenint en compte que cada mes es paguen uns 10.000 milions d'euros en pensions. En resum, hi ha un forat de proporcions gegantines que amb la crisi del coronavirus pot arribar a assolir els 37.000 milions d'euros. Per sanejar aquest dèficit només hi ha dues sortides: augmentar els ingressos, o reduir les despeses.
L'augment dels impostos, una de les solucions
Davant la liquiditat dels fons de pensions, l'Estat podria augmentar els ingressos amb un augment dels impostos, per exemple amb taxes especials, o amb l'emissió de deute públic, el que suposaria que Espanya es tornaria a endeutar sense un horitzó clar de quan podria tornar als límits del deute anterior al coronavirus.
Pel que fa a la reducció de la despesa, l'Estat podria recuperar l'Índex de Revaloració de les Pensions, una decisió impopular perquè a la pràctica suposa reduir el poder adquisitiu dels pensionistes. No obstant això, alguns experts apunten que, igual que en 2008, els més afectats per la crisi no són els pensionistes sinó les rendes que no depenen de l'Estat.
També recorden que els que no han cotitzat prou anys per tenir dret a una pensió contributiva i no tenen ingressos per viure, poden acollir-se a una pensió no contributiva de jubilació. Un horitzó cada vegada més probable és que l'estat suspengui la pujada de les pensions, però la congelació de les pensions pot suposar un augment del poder adquisitiu si com prediuen alguns experts es produeix una caiguda dels preus. Segons les previsions l'IPC caurà un 1,1%, mentre que la mitjana anual és del 0,6%.