Durant els últims dies, les forces armades nord-americanes han abatut diversos objectes no identificats que es trobaven dins l'espai aeri del Canadà i els EUA. Les primeres declaracions oficials del seu origen van ser ambigües, sense descartar la procedència extraterrestre. De fet, des de fa mesos es tornen a escoltar notícies recurrents d'albiraments de nombrosos objectes voladors no identificats, els famosos UFO o ovnis. Què hi ha darrere d'aquest fenomen?
Coneguts ara com a UAP (sigles en anglès d'Unidentified Aerial Phenomena), o com a FANI en la seva traducció al català (Fenòmens Aeris No Identificats), aquests esdeveniments ens enfronten a certes pors i, en qualsevol cas, a la incertesa.
Quan Wells i Welles van estendre el pànic
Possiblement, el cas de pànic més evident va tenir lloc amb l'adaptació radiofònica el 1938 per part d'Orson Welles de la novel·la de ciència-ficció La guerra dels mons, escrita el 1898 per H. G. Wells. Amb la seva poderosa veu la narració va estendre certa alarma social a Nova Jersey i Nova York el 1938, quan nombrosos oients van creure que s'havia iniciat una invasió per part dels alienígenes procedents de Mart.
Des de llavors, els albiraments de suposades naus extraterrestres han tingut lloc de manera desigual, tant en el temps com per la seva dispersió geogràfica. La proliferació de càmeres digitals i l'ús de les xarxes socials han donat ales a alguns testimonis aparentment enigmàtics, especialment quan han estat protagonitzats per pilots d'avions, ja fossin civils o militars.
El reconeixement oficial del fenomen
Després de dècades de ser ignorats pel món acadèmic i els estaments oficials, l'Oficina del Secretari de Defensa dels Estats Units va crear a mitjan 2022 l'All-domain Anomaly Resolution Office (AARO), per estudiar els albiraments. D'aquesta manera se centralitzaven recursos i comitès que havien investigat els fenòmens de manera dispersa durant els anys anteriors.
Els primers informes ja estan disponibles, i l'oficina té l'encàrrec del Congrés del país d'informar de manera continuada.
També la NASA ha començat un estudi independent. Està centrat a identificar les dades disponibles i buscar la millor manera de recopilar-los i utilitzar-los per avançar en la comprensió científica dels FANI.
Què és un FANI?
Com el mateix nom indica, qualsevol objecte que voli i no s'identifiqui clarament com a nau aeroespacial es classifica com a FANI. La seva veritable naturalesa, si s'arriba a revelar, pot ser molt variada. Inclou tant fenòmens naturals com altres produïts, de diverses maneres, per artefactes humans.
Entre les causes naturals es troben els fenòmens meteorològics o atmosfèrics. Aquí tenen cabuda els núvols amb formes i colors peculiars; els reflexos de la llum solar (o d'algun planeta) sobre l'aigua i/o els núvols; l'arc de Sant Martí; el raig verd, fenomen òptic que es produeix just abans que es pongui el sol; els parhelis, reflexos de llum solar al voltant de l'astre; els arcs Kern, cercles de llum que es formen a les zones fredes; i els pilars solars, feixos lluminosos reflectits per cristalls de gel.
Una altra font potencial de FANI són les aurores boreals, un fascinant espectacle que només s'acostuma a donar a regions properes als pols.
La tecnologia humana també els genera. Entre les explicacions últimes es troben els deixants d'avions que han estat il·luminats d'una manera particular; els produïts pels llançaments d'alguns coets espacials (com el peculiar remolí que va deixar una nau Falcon 9); globus meteorològics (i ara presumptament espies); avions i altres enginys civils i militars, especialment quan el Sol incideix sobre els carenats des d'angles específics; o satèl·lits en òrbita, sobretot aquells que es troben molt a prop del terra i que, per tant, es mouen a una velocitat molt alta per a l'observador.
L'Estació Espacial Internacional, amb els seus grans panells solars, és especialment visible, tot i que ara l'enorme quantitat de flotilles de satèl·lits ha multiplicat el problema d'una manera exacerbada. En qualsevol cas, inclús la investigació més exhaustiva deixa cert nombre d'albiraments sense explicació. Significa això que tenen un origen extraterrestre?
Ens estan «visitant» civilitzacions intel·ligents?
Una alternativa per a aquells esdeveniments que queden fora de les explicacions anteriors es troba en la improbable visita d'una civilització alienígena avançada. Al cap i a la fi, la humanitat ha començat l'exploració del sistema solar i, potser, la seva colonització. Fins i tot estem començant a plantejar-nos els següents passos més enllà dels seus confins. D'existir vida intel·ligent en altres planetes, podrien haver iniciat aquest procés molt abans que nosaltres.
Què ens diu el nostre coneixement astrobiològic? Per la banda positiva, trobem que la nostra galàxia, la Via Làctia, conté uns 400 000 milions d'estrelles, i moltes d'elles estan envoltades pel seu propi cohort de planetes. Molts d'aquests haurien de tenir condicions adequades per a l'aparició d'aigua líquida (l'ambient prebiològic més senzill). La ràpida aparició de vida a la Terra apunta a una gran abundància d'ella a una multiplicitat de sistemes planetaris.
No obstant això, el manteniment de l'activitat biològica, especialment de vida pluricel·lular, requereix unes condicions d'estabilitat a molt llarg termini que possiblement no es donen amb facilitat.
A més, les nostres recerques sistemàtiques de vida intel·ligent mitjançant exploracions amb ràdio-ones de les estrelles més properes, com la iniciativa SETI, han donat resultats nuls. Malgrat els escassos i ambigus senyals, mai repetits, a centenars d'anys llum no hi ha ningú emetent senyals artificials cap a altres sistemes. A més, les necessitats materials i energètiques serien tan grans que probablement farien inviable un viatge interestel·lar.
Davant d'aquests fets, només queda aplicar el criteri del filòsof del segle XIII-XIV Guillem d'Occam, el seu lex parsimoniae o navalla d'Occam: en igualtat de condicions, l'explicació més senzilla acostuma a ser la vertadera. Estem sols, com a mínim a la nostra estimada i maltractada Terra.
Aquesta notícia és una traducció de l'article originalment publicat en castellà al portal TheConversation.com.