Rosa M. Ibarra afrontarà aquest 2021 la seva tercera legislatura com a diputada del Parlament de Catalunya. Això vol dir que, tot i ser una cara relativament nova en la política nacional, ja compta amb una experiència considerable i una ascendència entre els socialistes del Camp de Tarragona. Cal entendre que no era el seu lloc natural, segons el director esportiu del partit Miquel Iceta. El paper de capdavanter del PSC a la província, corresponia a Carles Castillo, un home en qui hi havia totes les esperances dipositades i que va encapçalar la llista tarragonina de 2015.
L'actitud díscola de Castillo, però, ja el va relegar al segon lloc el 2017 i ara, fent evidents les dissensions que en aquell moment es van tapar, el tarragoní ha fet cap a ERC, incapaç d'assumir el discurs ferotge contra l'independentisme i el reforç del discurs de confrontació amb els partits del Primer d'Octubre. El PSC sacrificava carisma, però guanyava obediència i disciplina de relat: era inassumible mantenir algú individualista incontrolable com a cap de cartell en una circumscripció clau com Tarragona. Rosa M. Ibarra va fer que Iceta pogués dormir millor. A la recambra, els socialistes estan forjant un altre líder territorial, l'alcalde del Vendrell Kenneth Martínez, que si res no es torça serà l'aposta de futur. En la interinitat, la fidel i disciplinada Ibarra és el perfil perfecte, i compta amb tota la confiança de la direcció, sent també des de 2015 presidenta de la Federació regional del partit.
ENTREVISTA | Rosa Maria Ibarra (PSC): «Pel PSC, Catalunya som tots. Pels governs independentistes, no»
Ibarra, nascuda a Alió (prop de Valls) el 1969 és capaç de transmetre amb fermesa i convicció el discurs que convingui al partit en cada moment, i no se l'ha vist incòmoda amb el que ara el PSC requereix, que és allunyar-se del catalanisme dels anys 2000 que va portar la formació a la Presidència de la Generalitat i acostar-se a un discurs pensat per penetrar en la llaminera bossa dels votants de Ciutadans el 2017. A tal efecte, s'ha buscat com a número 2 l'exregidor de C's Rubén Vñuales, configurant un tàndem amb qui ha demostrat bona entesa i coordinació.
Malgrat venir d'un nucli de forta irradiació indepe com és l'Alt Camp, Ibarra és una dona tenaç i tossuda. I també amb un punt de rancúnia que fa que no oblidi els escraches que va rebre a Valls durant les fases més crues del Procés. Això ha fet el seu posicionament més bel·ligerant amb l'independentisme i, tot i que no ha arribat als extrems d'Eva Granados, s'ha fet seus els arguments més durs contra el dret a l'autodeterminació. Té fama d'aplicada i de treballadora, dins i fora del Parlament i té aptituds per a la confrontació dialèctica, sempre acompanyat d'un posat bonhomiós i una aparença pulcra de col·le de monges.
Cosa que no és casualitat: va fer la primària al Col·legi Cor de Maria del nucli històric de Valls. Encabat va fer el batxillerat al Narcís Oller i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Lleida i des de llavors ha treballat gairebé tota la vida a delegació vallenca de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, una entitat bastant conservadora. Amb càrrec orgànic al PSC, de Secretària de Justícia, Habitatge i Funció Pública, ara es dedica plenament a la política, una activitat que va començar el 1999 quan va ser elegida regidora al seu poble, a Alió. Després ho seria també a Valls durant tres legislatures. Ciutat on encara viu, amb el seu marit i els seus dos fills.