Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Santiago Abascal, amb militants i simpatitzants de VOX, en un acte al balcó del Mediterrani de Tarragona el mes de maig d'enguany

Perfil 14-F: «Lázaro, aixeca't i camina»

Una breu aproximació personal i biogràfica a la candidata de VOX per Tarragona a les eleccions del 14-F

Isabel Lázaro Pina ha hagut de pencar de valent per ser la candidata de VOX i tenir l'honor d'optar ser la primera diputada tarragonina del partit d'Abascal al Parlament. Nascuda a Saragossa, es va diplomar en relacions laborals a la Universitat Rovira i Virgili i li va agradar tant Tarragona que s'hi va quedar a viure. En algun moment, no gaire ben determinat en la Història però que podríem datar a mitjan dècada passada, Lázaro va voler fer carrera política.

Va començar pel Partit Popular de Tarragona, aprofitant que el partit havia entrat al pacte de govern municipal el 2015 i que la formació tocava poder. No va calcular prou bé la seva posició, perquè va demanar que la posessin en un lloc tan cobejat com la Gerència del Patronat de Turisme, adduint la seva experiència administrativa en empreses semipúbliques. El PP s'hi va negar i Lázaro en va sortir rebotada, però va fer molts contactes en l'ala més dura dels Populars, entre exmembres del partit també decebuts per la moderació dels populars amb l'independentisme, i també de Ciutadans, refugiant-se en una plaça forta de l'espanyolisme de la Costa Daurada com és Salou.

ENTREVISTA | Isabel Lázaro (VOX): «No farem president el ministre de Sanitat del pitjor govern en 80 anys»

Des d'allà va fer el pas per convertir-se en presidenta de la delegació provincial de VOX, primera a Catalunya, preparant l'assalt municipal del 2019. Una operació que no va anar bé, donat que es va envoltar de personatges oportunistes, alguns veritablement sinistres, que pretenien colonitzar regidories per tota la regió (cosa de la qual sempre s'ha acusat Lázaro, d'oportunista). Alguns casos van ser sonats, com el de Delmesa González  al Vendrell o Jordi Ferré  a Reus que va arribar a denunciar-la per injúries i calúmnies després que Isabel Lázaro l'expulsés del partit per deslleialtat continuada, incompliment de funcions i indisciplina greu. Lázaro va poder frenar a temps la sagnia de militants insatisfets per no haver obtingut col·locacions i que encara no trobaven la ultradreta de VOX suficient. D'això en va aprendre una lliçó, ja que després de la neteja s'ha envoltat ara de perfils més professionals, com el seu segon a la llista Sergio Macian de Greef.

També va provar de conviure dins del partit amb Alejandro de Anta, un home de cert prestigi dins de l'espanyolisme ultraliberal tarragoní i fundador del partit, que va encapçalar la llista de les Generals, però també van acabar barallats, sobretot perquè Lázaro està més en l'òrbita del populisme actual de VOX i compta amb el suport directe del secretari general Ortega-Smith.

El que no es pot negar és que Lázaro se n'ha sortit, en la seva pretensió original de fer carrera. Fa poc es va fer públic que VOX l'havia col·locat d'assessora política a la Diputació de Saragossa, garantint-li per fi el sou i la posició, tot i continuar residint a Tarragona. Els números diuen que presentarà batalla —contra la CUP i el PDeCAT— per obtenir l'últim diputat de la circumscripció. És a dir que potser no caldrà que faci tants viatges a l'Aragó.