Ningú dubta que aquestes setmanes de confinament ens han fet reflexionar. Alguns han decidit canviar rutines de la seva vida i altres s’han pogut adaptar a les circumstàncies, donant més importància a situacions que abans no valoràvem.
En el cas de la periodista catalana Laura Rosel, col·laboradora de Catalunya Vespre a Catalunya Ràdio, ha compartit una curiosa reflexió amb els seus lectors. Durant aquestes setmanes no ha deixat d’escriure articles la web de fotlipau.com, i ara ha arribat a una conclusió sobre aquesta nova etapa: «Jo no vull la nova normalitat. Sigui quina sigui. No la vull i no se'n parli més».
Tot allò que no es pot fer a través d’una pantalla
La periodista ha passat aquests dos mesos a casa per protegir els seus, i ha arribat a la conclusió de què serà el primer que faci quan finalment tot s’hagi acabat. Quelcom que no ha pogut fer a través d’internet: «Les pantalles ens han mantingut a prop durant aquestes setmanes. Hem après a bufar espelmes, sopar, emprovar-nos roba, cuinar i fins i tot despertar algú a través d'una pantalla».
Normitat? Ni nova, ni antiga. La meva. https://t.co/3ddj3xK3ik
— laura_rosel (@laura_rosel) May 19, 2020
Però, com la majoria de la població, ha trobat a faltar el mínim contacte físic: «Però les pantalles no han servit de res quan hem necessitat una abraçada, ni quan hem trobat a faltar un petó». Així, ha confessat que segurament seguirà cometent alguns errors, però ha après a valorar altres moments de la vida: «Quan recuperi la meva normalitat, em temo que seguiré derrapant per anar d'una cita a una altra, sempre tard, amb l'agenda desbordada. Però potser hauré après a perdre la por a les visites per sorpresa a la família i els plans improvisats amb els amics».
«Pessigolles i ressaques»
Tot i això, i més enllà dels petons i abraçades que tots trobem a faltar, Laura Rosel ha destacat allò que farà quan pugui sortir al carrer: pessigolles. «Tampoc en tenen ni idea, les pantalles, de fer pessigolles. Per totes les deesses, si us plau, que no hi hagi cap programador il·luminat que ho inventi! Vull fer pessigolles per tot el cos a les meves nebodes i veure-les esclafir a riure. Sense pantalles, ni distàncies».
Per últim, la periodista catalana ha resumit els dos mesos de confinament en una petita i curiosa reflexió: «El confinament és com aquell estaborniment inútil que va des que surts del llit després d'una nit de riure i beure molt, i aconsegueixes per fi asseure't davant d'un cafè en condicions». Així, afirma quina serà la seva ‘nova normalitat’: «La normalitat post-confinament tindrà, segur, pessigolles i ressaques»