L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, està tramitant la llicència d'obres de construcció del nou dipòsit de residus que està projectat a la zona de les Valls. En la primera fase es farà el centre de valorització de residus i una de les quatre cel·les del dipòsit controlat per a deixalles industrials no perilloses. L'abocador s'emplaçarà en una superfície de 34 hectàrees, suposarà una inversió inicial de 10 milions d'euros i garantirà uns ingressos mínims al consistori de 240.000 euros l'any. A més, es crearan 14 llocs de treball, els veïns de Riba-roja d'Ebre s'estalviaran l'impost de la brossa a partir de l'any que ve i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés, independent de la futura carretera a Almatret.
El projecte de l'empresa Urbaser es va iniciar el 2008 amb la signatura del primer conveni amb l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, però estava aturat des de 2014 pel context econòmic. Amb la indústria tocada per la crisi, el projecte del dipòsit va quedar en espera, tot i que comptava amb la declaració d'impacte ambiental per part del Departament de Territori i Sostenibilitat des de 2012, i amb el Pla Especial Urbanístic aprovat el 2013 per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
Les negociacions es reobren el 2017
Les negociacions es van reiniciar el 2017. Ha calgut ajustar el projecte a l'autorització i s'ha pogut reactivar el conveni gràcies a la nova llei, de 2015, de convenis público-privats. Les negociacions no han estat fàcils i hi ha hagut plets a resoldre entremig. L'Ajuntament va reclamar el deute que tenia pendent l'empresa, segons el conveni firmat el 2008. Urbaser havia pagat 75.000 euros però en faltaven 150.000 més. Una altra de les claus de la reactivació del projecte ha estat l'entrada, al 50%, de l'empresa lleidatana Griñó, formant la UTE Lestaca Proyectos SA amb Urbaser, el maig passat.
Finalment, l'acord entre el consistori i la nova UTE s'ha tancat i al desembre es va sol·licitar a l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre el permís d'obra, que es preveu que pugui ser concedit en poques setmanes. Mentrestant, Urbaser i Griñó han comprat els terrenys a la partida de les Valls, situada a 8 quilòmetres del nucli urbà. Es tracta d'un emplaçament de 34 hectàrees, amb l'orografia i el sòl argilós adequats per al nou dipòsit de residus.
Detalls del nou projecte
El dipòsit controlat tindrà quatre cel·les per emmagatzemar residus de classe II, residus no perillosos segons defineix i acota l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). En la primera fase del projecte es construirà un centre de valorització, amb una línia de triatge i una altra línia de premsatge. S'hi seleccionaran les fraccions no reciclables que compleixin els requisits per ser dipositades a la instal·lació adjunta i la resta d'elements valoritzables s'enviaran a altres plantes de compostatge i de valorització per ser tractades segons la seva naturalesa, incloses aquelles fraccions de residus no acceptats en aquests dipòsits de tipus II —paper, plàstics, metalls i orgànica. El centre de valorització tindrà capacitat per gestionar 15 tones cada hora.
Les quatre cel·les independents del dipòsit de les Valls tindran una capacitat total de 6.857.067 metres cúbics. Podrà acollir 250.000 tones l'any que es preveu que procedeixin d'altres centres de valorització de Catalunya.
La construcció del dipòsit està prevista per fases. En aquesta primera obra que ja està en tràmit es farà la primera cel·la amb capacitat d'1.293.591 metres cúbics, i una vida útil de quasi 4 anys. Quan acabi l'explotació d'aquesta, s'habilitaran successivament les altres tres —una segona cel·la de 2.291.804 metres cúbics i gairebé 7 anys de vida útil; una tercera d'1.604.768 metres cúbics i 5 anys de vida útil; i la quarta cel·la, d'1.666.904 metres cúbics i també 5 anys d'utilitat.
Al final de la seva operativitat, se segellaran i confinaran les cel·les. Per tant, després de 21 anys d'explotació, s'han de sumar 30 anys de seguiment i control a cada cel·la. El projecte també preveu que s'impermeabilitzin els terrenys per evitar contaminacions del sòl i s'instal·larà una xarxa de drenatge dels gasos i dels líquids que puguin sorgir de la descomposició, els lixiviats. Els residus es dipositaran en capes que es compactaran i es colgaran cada dia de terra per evitar males olors i problemes sanitaris.
Les contraprestacions econòmiques a Riba-roja d'Ebre
L'Ajuntament ha negociat importants contraprestacions per al municipi durant els 21 anys que durarà l'explotació del dipòsit. Ha calgut redimensionar els llocs de treball que es crearan, que finalment seran 14, es facilitaran contractes a empreses locals i ofertes laborals als veïns a tot el país a través de l'empresa Griñó, i s'ha renegociat el conveni inicial establint un mínim de 240.000 euros anuals per a les arques municipals, els primers tres anys, i 265.000 a partir del quart any. Aquesta xifra pot superar el mig milió d'euros anual si entren les 250.000 tones de residus industrials previstos cada any. També s'ha fixat un preu de 3 euros per tona, «en el cas improbable», que entrin residus urbans.
Els veïns de Riba-roja d'Ebre deixaran de pagar l'impost de la brossa a partir de l'any que ve —90 euros per immoble— i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés a la planta, que serà independent de la futura carretera a Almatret. El projecte preveu millorar els camins de Maials i de les Valls perquè sigui un nou vial d'accés a les instal·lacions, de 6 quilòmetres de via, amb dos carrils de 3 metres d'ample i 1 metre de cuneta.
Enguany l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre també ha ingressat 329.937,136 euros per l'impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i per taxes de tramitació. Urbaser i Griñó també aporten 10.000 euros anuals per a la redacció el butlletí informatiu municipal.
L'alcalde Antoni Suàrez obre la porta a què puguin arribar futures inversions en el vessant del medi ambient i l'economia circular a partir d'aquest projecte. «Són 14 llocs de treball i la situació econòmica i financera de l'Ajuntament canviarà. Partim d'una situació molt dolenta i podrem fixar 14 famílies en un poble i una comarca amb tendència a perdre població i una població molt envellida», ha destacat Suàrez.