Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Joan Perucho

Perucho, un escriptor tarragoní

'Les històries naturals' és una novel·la estretament lligada als escenaris del Camp de Tarragona i de la Ribera de l’Ebre, a les carlinades i als dips de Pratdip

Joan Perucho
Perucho el 2002, un any abans de la seva mort. | José María Alguersuari

Es diu que quan, a finals del segle passat, el crític literari Harold Bloom va incloure Joan Perucho al seu Cànon Occidental —és a dir, entre els autors que representen la nostra identitat com a civilització— l’escriptor, ja tocant els vuitanta anys, va expressar una gran satisfacció, entusiasta. No gaires literats catalans més van entrar en aquest Olimp, i encara menys prosistes. De fet, van ser cinc noms: RIba, Foix, Rodoreda, Espriu, Gimferrer i l’escriptor gracienc.

Avui, tant Bloom com Perucho ja són morts, però la distinció continua vigent. D’aquesta petita llista dels cims de la literatura catalana, Perucho és el més díscol, el més excèntric, el més pop, el més modern —fins i tot postmodern— i també, curiosament, el més tarragoní. El llibre en què es va fixar Bloom,Les històries naturals, és una novel·la estretament lligada als escenaris del Camp de Tarragona i de la Ribera de l’Ebre, a les carlinades i als dips de Pratdip. Però aquesta ambientació no va ser casual.

Com és sabut, els últims anys Perucho vivia entre el seu pis de Barcelona i el casalot de Cal Groc a Albinyana. Havia passat molts dels seus primers anys de jutge a Tortosa, a Móra i, sobretot, a Gandesa —des d’on havia descobert el Picasso d’Horta de Sant Joan. L’art, la gastronomia i la bibliofília eren les seves grans passions i les seves narracions són una mescla insòlita d’erudició, gènere fantàstic i una ironia peculiar. Els seus últims llibres van tenir com a editor el reusenc Jordi Cervera i com a editorial la tarragonina Mèdol.

Com ens explica avui la seva filla Sofia, tot això ho escrivia sota una figuera, al pati de la casa d’Albinyana, a mà i en silenci, a les primeres hores del matí. Va demanar ser enterrat a Albinyana. Però volia una tomba i no un nínxol i l’Ajuntament no va transigir. Aïrat i decebut, Perucho va evitar el poble penedesenc els últims anys de vida i va decidir que les seves cendres serien escampades des del punt més alt del Camp, des de Prades, que seria el seu últim espai tarragoní.

Per tot plegat, l’Any Perucho que s’enceta per commemorar el centenari del seu naixement és l’ocasió perfecta per donar a conèixer un escriptor generalment poc llegit, malgrat que les seves pàgines es mantenen fresques i actuals. I també ho és per reivindicar l’adhesió de l’escriptor a les nostres comarques, des del Baix Penedès a la Terra Alta, a través dels seus paisatges tarragonins, dels seus llibres o de les seves obsessions.

El dia 6 de març es presentarà al públic l’Any Perucho  a Reus. El Centre de Lectura, mitjançant la seva Secció de Llengua i Literatura, s’ha volgut agafar a aquest esperit peruchià local i participarà de l’Any Perucho en l’àmbit nacional amb un programa propi. Xerrades sobre la seva vida i obra, clubs de lectura, conferències sobre la seva vinculació amb els grans artistes del país i la seva funció de crític d’art o visites als seus espais vitals i literaris constituiran el gruix de les activitats previstes durant tot el 2020. Una nova oportunitat per descobrir una de les obres més importants de la història cultural del país, que a més a més, és més nostra del que ens pensem.

 
Jordina Gort és presidenta de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura de Reus