Tots sabem que Catalunya té zones precioses. Tots els seus pobles tenen el seu encant, dotant de personalitat i bellesa el territori català. Així que a tots ens agrada que una publicació situï algun dels nostres pobles com un dels més bonics de tot Espanya.
Aquest cop, el diari generalista d'àmbit nacional publicat al Regne Unit 'The Times', ha realitzat un rànquing per conèixer quins són els pobles més bonics d'Espanya.
D'aquesta manera, el poble Bagergue, situat al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, ha quedat en la dotzena posició en un llistat de vint pobles. Així, segons el diari britànic, el poble lleidatà és el dotzè poble més maco de tot l'estat.
Bagergue és el poble més alt de la vall i el seu nucli històric forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Totes les seves edificacions, marcades per un to rústic, són magnífiques, però, per descomptat, cal destacar l'església parroquial de Sant Feliu d'origen romànic.
Rànquing complert
- Agulo, La Gomera.
- Alcudia, Mallorca.
- Almonaster la Real, Huelva.
- Genalguacil, Màlaga.
- Pampaneira, Granada.
- Lucainena de las Torres, Almeria.
- El Castell de Guadalest, Marina Baixa.
- Morella, Castelló.
- Tazones, Astúries.
- Setenil de las Bodegas, Cadis.
- Mirambel, Terol.
- Bagergue, Lleida.
- Bulnes, Cabrales.
- Cudillero, Asturias.
- Valverde de la Vera, Càceres.
- Teguise, Lanzarote.
- Castillo de Castellar, Cadis.
- Alcala del Jucar, Albacete.
- Urueña, Valladolid.
- Potes, Cantabria.
Un petit poble de Catalunya, escollit un dels més bonics de tot Espanya
La nova imatge de Prullans
Els carrers del nucli antic de Prullans, a la Cerdanya, presentaran una nova imatge a partir de principis d'estiu. Les obres van començar el mes de març passat i, a banda d'un nou ferm, inclouen la millora dels serveis de clavegueram, aigua potable i enllumenat.
L'objectiu és dotar aquestes vies d'una aparença visual més «rústica», característica que identifica als pobles de muntanya, tal com ha comentat l'alcalde de la localitat cerdana, Albert Maurell.
Els treballs, que tenen un cost d'uns 420.000 euros, han rebut bona part del finançament de la darrera convocatòria del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i, en menor mesura, de la Diputació de Lleida. D'aquesta manera, l'aportació de l'ajuntament s'ha situat en un 10% del total.