Un equip d’investigació de la farmacèutica Pfizer va descobrir l’any 2015 que un dels fàrmacs estrella de la companyia, l'antiinflamatori per l’artritis reumatoide anomenat Enbrel, reduïa el risc d’Alzheimer en un 64%. Els investigadors ho van descobrir gràcies als centenars de milers de reclamacions de l’assegurança. Mai es va comprovar si era cert, ja que fer-ho hagués costat a la companyia uns 80 milions de dòlars, segons explica en exclusiva ‘The Washinton Post’, així que després de tres anys de debats interns, l’empresa va optar per no seguir investigant ni fer pública la informació.
Segons uns documents interns als quals ‘The Washinton Post’ ha tingut accés: «Enbrel podria prevenir, tractar i retardar l’evolució de l’Alzheimer». L'empresa ha confirmat els fets i ha argumentat que van prendre aquesta decisió basant-se en els seus «rigorosos estàndards científics». Tot i que els investigadors van insistir a practicar l’estudi, després de tres anys de debat (2015-2018), finalment Pfizer va decretar que no hi havia cap seguretat que fos cert, ja que el fàrmac en qüestió no actua directament sobre el cervell . A més, l’empresa argumenta que les dades que tenien no eren de «rigorós estàndard científic».
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
La crítica de la comunitat científica
Des de Pfizer apunten que haver publicat la informació d'una possible relació entre Enbrel i l’Alzheimer podria haver dut a investigadors de tot el món per un camí equivocat. Al que la comunitat científica ha respost amb contundència: L’empresa hauria, com a mínim, de publicar les dades que té i obrir la porta a noves investigacions. El professor de la Harvard Medical School i investigador de malalties Rudolph E. Tanzani creu que no hi havia cap motiu aparent pel qual Pfizer decidís no publicar el possible descobriment.
La decisió que va prendre l’empresa farmacèutica va coincidir amb l’anunci de la companyia del tancament de la seva divisió neurològica, on s’investiga el tractament de l’Alzheimer i en la qual es van acomiadar 300 persones. També coincideix amb la fi de la patent d’Enbrel, el que va suposar l’entrada en competència de medicaments genèrics i va reduir els incentius de Pfizel a noves investigacions sobre aquest fàrmac.