Segueixen sortint a la llum nous detalls sobre el brutal assassinat que va tenir lloc aquest passat dissabte, 1 de juny, a la localitat de Montcada i Reixac. El periodista especialitzat en crims Carlos Quílez ha visitat el programa 'No ho sé' de Rac1, per tal d'oferir una explicació en profunditat d'aquest cas, que ja s'ha confirmat que es tracta d'un crim masclista.
Així les coses, en un any en què sis dones han estat assassinades per causes de violència masclista a Catalunya, la protagonista d'aquesta història ha tingut sort, ja que, segons Quílez, s'ha salvat «pels pèls» i gràcies a «l'heroïcitat d'un amic de la víctima que es va posar entre l'agressor i ella».
La jove havia avisat els Mossos d'Esquadra del perill que corria
El relat del periodista comença amb una frase d'allò més punyent i colpidora: «Feia molts anys que no veia un crim tan terrible». I és que, tal com ha fet patent Quílez, «estem davant d'un personatge que ja havia amenaçat la noia que la mataria. Ella havia decidit posar punt final a la relació, i ell li havia deixat clar: 'o amb mi, o sense mi'».
I així mateix va ser. De res va servir que la jove fes tot el que estava al seu abast per protegir-se, com quan el dimarts anterior a l'assassinat va decidir anar pels bars del voltant de casa seva —feia poc temps que la noia estava instal·lada al barri— amb una fotografia de l'agressor, explicant que estava en perill i que la volia matar.
Tampoc va resultar de gran utilitat el consell d'un dels propietaris, el qual va assegurar-li que l'ajudaria, però que hauria d'avisar els Mossos. Quelcom que la víctima va fer, precisament el mateix dimarts.
Els propietaris van tardar a reconèixer l'assassí
«Els Mossos van parlar amb la noia. Ella els va explicar que el noi l'estava amenaçant de matar-la d'una manera molt cruenta. Ella, per tant, ja ho havia posat en coneixement dels agents», explica l'escriptor.
Amb tot, a primera hora del matí del dissabte, l'assassí va entrar en un dels bars de la zona. «Es va demanar un cafè amb llet, dos tarrons de sucre i una galeta, cortesia de la casa. I es va col·locar en una taula a mirar l'exterior».
Malauradament, els propietaris del bar van tardar una estona a adonar-se que es tractava del noi de la fotografia. I, malgrat que tan bon punt van relacionar-lo amb la noia, li van trucar per advertir-la, ja era massa tard: ella els va respondre que acabava de sortir al carrer.
«Ja es veia a venir que hi hauria màxima tensió»
Tan bon punt l'assassí va detectar la presència de la noia, va sortir a buscar-la. Ella anava acompanyada d'un amic quan l'agressor se'ls va encarar. Quílez ho explica així: «Quan ell va sortir, hi va haver una discussió i ja es veia venir que hi hauria una situació de màxima tensió».
Però el pitjor va arribar quan va marxar la noia —o, més ben dit, quan el propietari i els clients del bar se la van endur a l'interior del local—. «Quan va marxar la noia, l'agressor va treure un ganivet enorme i va tallar el coll de la víctima».
Un autèntic «monstre»
L'assassí —que, segons les paraules del mateix periodista, és «un veritable monstre; un carnisser»— va desencadenar «una situació absolutament terrible». I és que, tal com apunten els testimonis, va deixar d'apunyalar-lo quan l'esforç de l'atac va començar a passar-li factura, i va necessitar agafar una mica d'aire.
«La víctima va patir tota l'agressió», puntualitza Quílez, «perquè va morir al cap d'una estona». El relat prossegueix fent patent que l'agressor «Li va clavar desenes de punyalades, a falta de la xifra que donarà l'autòpsia, però es calcula que unes 30».
L'escena va ser tan macabra que «en una de les punyalades, va amputar els genitals de la víctima, que van aparèixer uns metres més enllà».
Els testimonis estan rebent tractament psicològic
Per exemplificar fins a quint punt va esdevenir tenebrós el crim, Carlos Quílez explica que «els testimonis estan rebent tractament psicològic per l'impacte de l'escena». Amb tot, aquesta és la mateixa gent que, en un moment donat dels fets, va sortir a retenir l'assassí fins que arribessin els agents.
«La gent surt del bar quan l'agressor para perquè està cansat i ja no pot seguir apunyalant més, i l'ataquen amb cadires, pals, ampolles... Li van clavar una pallissa», conclou el periodista, posant punt final a un relat que no podria ser més tètric.