Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Presentació a Barcelona d' 'El pintor que cremava els seus quadres', amb l'autor, Francesc Marco Palau, a la dreta de la imatge.

'El pintor que cremava els seus quadres', el sorprenent llibre sobre el montblanquí Maties Palau Ferré

La reacció a una injustícia va fer que el cèlebre pintor no volgués mostrar les seves creacions i les cremés un cop acabades. Francesc Marco Palau, familiar del pintor, ha escrit un assaig biogràfic on desvela detalls de la seva vida i obra que es presenta aquest dissabte a Montblanc

Presentació a Barcelona d' 'El pintor que cremava els seus quadres', amb l'autor, Francesc Marco Palau, a la dreta de la imatge.
Presentació a Barcelona d' 'El pintor que cremava els seus quadres', amb l'autor, Francesc Marco Palau, a la dreta de la imatge. | Cedida

 

Sens dubte, el títol d'aquest llibre és un esquer en tota regla: ‘El pintor que cremava els seus quadres’. Encara és més llaminer quan sabem que no és un títol de ficció, sinó que forma part de la biografia del pintor montblanquí Maties Palau Ferré. Es tracta de l'últim assaig de Francesc Marco-Palau, que es presenta aquest dissabte a la sala de plens de l'Ajuntament de Montblanc en el marc de la Vila del Llibre.

Mantindrem una mica més la intriga a la pregunta que tothom es fa quan veu la portada del llibre. Per què Maties Palau Ferré cremava els seus quadres? Es pot dir que els seus valors el van impulsar a fer aquesta acció com a protesta, però anem a l’inici de tot.

«En molts menjadors de les llars montblanquines hi penja un quadre de Maties Palau Ferré», afirma l’autor del llibre. De fet, a Montblanc és difícil trobar algú que no conegui el seu pintor més cèlebre. Com passa amb els grans pintors, l’estil de Palau Ferré és inconfusible i resulta senzill reconèixer els seus quadres només veure’ls. Les cares de les persones, els ulls, els colors o les formes cubistes són trets característics del pintor.

Nascut a un Montblanc rural l’any 1921,  Maties Palau Ferré tenia la convicció clara que volia ser artista. Es va encaminar a Barcelona a estudiar Belles Arts en un moment difícil pel gremi. Tot i això, la premsa de l’època es va fer ressò de les seves obres i va aconseguir exposar en diferents espais de la ciutat comtal.

'Ramader', quadre de Maties Palau Ferré.
Detall de 'Ramader', quadre de Maties Palau Ferré, amb el seu característic estil. | Cedida

 

Però en aquella època els artistes es movien a París i el ventall de possibilitats creatives que es donaven a la capital francesa no hi eren en l’Espanya franquista. Per això es va traslladar a França, on també es va interessar per altres disciplines com l’escultura o la ceràmica i va fer exposicions. «París és present d’alguna manera en la seva obra», relata Francesc Marco-Palau.

Per què cremava els seus quadres?

Arribats a aquest punt, ja ho podem explicar, tot i que els detalls de la història només es poden descobrir llegint el llibre. Després de la seva tornada de París al 1974, Palau Ferré va viure un succés que el va marcar. Una sentència, a parer seu injusta, el va condemnar a pintar 46 metres de tela, la qual cosa va provocar en ell una reacció sorprenent.

Tal com a l’Odissea, Penèlope teixia el seu vestit de núvia durant el dia i a la nit el desteixia perquè mai veiés la llum, Palau Ferré va començar a operar de manera semblant amb els seus quadres, però amb un propòsit diferent del personatge mitològic.

«Aquella sentència el va marcar molt i va decidir que seguiria pintant quadres però que la gent no en gaudiria i, en senyal de protesta, pintava i després cremava les seves obres», explica Francesc Marco-Palau.

I així va fer durant anys, fins a la dècada dels vuitanta, la qual cosa va tenir un gran ressò mediàtic en l’època. «Va ser una manera de protestar contra el mercantilisme de l'art, els seus valors i el seu idealisme no concebien el que havia passat». Anys després de la seva mort, l’any 2000, Montblanc conserva ara el llegat del pintor a través de la seva casa pairal que alhora és un museu on es poden veure algunes de les seves obres.

El llibre és un preludi del centenari del naixement de Palau Ferré

L’any 2021 es pot dir que serà ‘l’any Maties Palau Ferré’, ja que es commemorarà el primer centenari del naixement del pintor.  La publicació d’aquest llibre dos anys abans de l’aniversari no és casual. La seva biografia vol esdevenir el motor que ha d’engegar la maquinària pels actes de celebració que es duran a terme d'aquí a dos anys.

«El llibre ha de suposar un abans i un després i ara és un bon moment per reivindicar la figura del pintor», conclou Francesc Marco-Palau. També s'espera que la publicació del llibre serveixi per fer un gir al museu i actualitzar-lo i que pugui esdevenir un «lloc de referència turística».

Presentació a Barcelona, Montblanc i per Sant Jordi

‘El pintor que cremava els seus quadres’ es va presentar a principis d’aquesta setmana a l’Institut Francès de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència de l’autor, del periodista (i autor del pròleg del llibre) Màrius Serra, de l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, i l’exconseller Joan Maria Pujals.

'Peix blau i peix vermell', de Maties Palau Ferré.
'Peix blau i peix vermell', de Maties Palau Ferré. | Cedida

Aquest dissabte, el llibre torna al seu lloc d’origen, al Montblanc natal de Palau Ferré, per ser presentat en el marc dels actes de la Vila del Llibre de la capital de la Conca de Barberà. La presentació és a les 13.00 hores a la sala de plens de l’Ajuntament montblanquí.

Segurament el punt àlgid de l’obra vingui en uns dies, per Sant Jordi, com una de les novetats d’enguany, però l’autor té previst fer un  ‘tour’ de presentacions del llibre en municipis on es conserva obra de Palau Ferré.  «Aquest és un llibre que no té data de caducitat perquè es tracta d'un assaig destinat a la divulgació», diu l'autor. 

L’autor del llibre és net nebot del pintor

Francesc Marco-Palau (1989), és net nebot del pintor; Maties Palau Ferré era el germà de la seva àvia.  És doctor en Història per la UAB i columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació.

També és autor d’altres llibres com ‘Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català’ (2014); ‘Promoure la llengua, cohesionar Barcelona’ (2014); ‘Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat’ (2014), ‘Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós’ (2015) i ‘La generació de la independència' (Gregal, 2017).

També et pot interessar: