Els Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta-Cresa) han fet avenços en la recerca d'una vacuna per al nou coronavirus, que ha provocat un centenar de morts i milers d'infectats a la ciutat xinesa de Wuhan, i del qual ja s'han detectat alguns casos en alguns països europeus.
Els membres de l'institut català han participat en un dels primers estudis sobre el nou virus, i al costat de la resta d'investigadors internacionals han obtingut indicis sobre la proteïna implicada en el procés d'infecció. Aquesta proteïna podria ser útil, alhora, per obtenir l'antídot amb què combatre el coronavirus. La investigació s'ha publicat a la revista 'F1000Research'.
L'equip, format per investigadors catalans i nord-americans, ha partit de la seqüència genètica del virus, publicada per diversos centres d'investigació d'arreu del món pocs dies després del brot de Wuhan. De fet, dimarts Salut va descartar el primer cas sospitós de corrnavirus a Catalunya.
Un virus semblant als que ja existien
El nou coronavirus és semblant a altres que ja existien, com el del Sars i el de la Mers, i partint d'aquí els científics ja sospitaven quina proteïna havien de buscar. Es tracta de la proteïna S, que forma part de l'embolcall de tots els coronavirus. A més s'ha identificat la regió concreta de la proteïna que seria clau per fer la vacuna. Ara es tracta de «comprovar l'eficàcia» d'aquestes molècules per veure si serien «bones candidates per fer una vacuna», segons ha explicat Júlia Vergara-Alert, investigadora i veterinària de l'Irta-Cresa.
Encara no s'ha confirmat si l'origen del nou coronavirus és animal, però les prediccions de l'estudi apunten que els pollastres i les civetes (o gat d'algàlia) són els més sospitosos d'entre totes les espècies animals disponibles a les bades de dades de genomes, segons indiquen els investigadors.
«Caldrà comprovar-ho experimentalment, tot i que no es descarta que hi hagi altres espècies d'animals potencialment susceptibles al nou virus», ha afegit Joaquim Segalés, investigador de l'Irta-Cresa i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).