Aquesta setmana era notícia l'intent del ministeri de Sanitat per a establir unes restriccions comunes a tota Espanya de cara a la Setmana Santa. Aquest dijous, es revelava un document aprovat en la Comissió de Salut Pública, encara que amb el vot en contra de Madrid, que confirmava les limitacions a la mobilitat i com queda establert el toc de queda.
Tanmateix, no van haver de passar moltes hores perquè algunes de les comunitats autònomes es desmarquessin del teòric acord, que encara ha de ser confirmat dimecres que ve. Concretament, s'espera que els diferents consellers de Sanitat donin el seu vistiplau en el pròxim Consell Interterritorial de Salut.
A més d'aquest pla, els tècnics de Sanitat estarien treballant en un nou document que fixi uns certs criteris comuns en tota Espanya per a fixar les restriccions en bars i restriccions. Seria un pla amb obligacions i no recomanacions com s'havia fet fins ara, segons explicava 'La Vanguardia'.
En aquest sentit, s'establiria una espècie de semàfor segons el nivell de risc de cada comunitat. Segons aquest pla, l'interior dels bars s'hauria de produir quan se superi una incidència acumulada de 150 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, és a dir, quan s'estigui en risc alt. A partir d'aquest indicador, seguirien obertes les terrasses, encara que amb una limitació d'horaris i d'aforament.
D'altra banda, una altra de les mesures que estarien recollides en aquest pla és la de no permetre el consum en barra fins que no s'hagi baixat dels 25 casos per cada 100.000 habitants. A més s'establiria un barem general per al tancament total de l'hostaleria i la restauració: una incidència de 500 casos.
Un text per a evitar problemes judicials
Un dels fets que hauria portat a Sanitat a prendre està decisió és evitar les dificultats amb les quals s'han trobat alguns governs autonòmics amb aquestes mesures. I és que cal recordar que a principis de febrer, un tribunal tombava el tancament de bars i restaurants que havia imposat el País Basc a tots els seus municipis amb més de 500 casos per cada 100.000 habitants.
Els jutges asseguraven aleshores que no veien «amb claredat la influència de l'obertura dels establiments hostalers amb l'elevat nivell d'incidència del virus» i que no hi havia evidències científiques per a prendre aquesta mesura. És per això que en el text de la Comissió de Salut Pública s'utilitza llenguatge científic per a justificar la seva decisió i que cap jutge pugui recórrer-la.
Entre altres arguments, s'utilitza un estudi publicat el mes de gener en la revista 'Nature'. Aquest analitzava el risc de contagi en diferents tipus d'establiments comercials, tenint en compte el nombre de persones que hi havia en el seu interior i el seu temps d'estada. En concret, es va estudiar locals com a bars, gimnasos, hotels o esglésies dels Estats Units entre març i maig de 2020.
I els resultats als quals arribava no podien ser més esclaridors. Tornar a obrir restaurant i bars, després d'un període de tancament, és la mesura que més contagis provoca seguida de la reobertura de gimnasos, els hotels i els llocs de culte. A més, aquesta recerca recull que del 80% de les transmissions un 10% es produirien en els locals amb més transmissió.
D'altra banda, aquest estudi també demostraria l'eficàcia de la limitació d'aforaments. Només per mantenir un aforament al 20%, es redueixen fins a un 80% les transmissions. Aquestes baixaven un 50% amb un aforament del 35%.