YOUTUBE:

🎥Els millors vídeos i directes al canal de Youtube de CatalunyaDiari. ➡Segueix-nos GRATIS punxant aquí. T'ESPEREM!

La Plataforma per la Llengua alerta de l'«emergència lingüística» que viu el català

L'entitat vol «fer saltar les alarmes» de ciutadans i administracions al voltant del seu ús decreixent

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, presenta l'InformeCAT 2019
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, considera que hi ha massa català a TV3. | ACN

La Plataforma per la Llengua ha llançat una campanya en xarxes socials, webs i mitjans de comunicació per alertar de l'«emergència lingüística» que travessa el català i per «fer saltar les alarmes de tothom» sobre el seu ús decreixent. En una entrevista de l'ACN, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que cal alertar les administracions i els ciutadans respecte a aquest decreixement. Per a l'entitat, actualment es viu una situació paradoxal que fa que molta gent el sap parlar i escriure, i que per sobre del 90% l'entén, però alhora es detecta que arreu està reculant, «amb xifres esfereïdores».

En aquest sentit, ha detallat que si bé mai a la història hi havia hagut en termes absoluts tantes persones capaces d'entendre i expressar-se en català, és a dir, competents en llengua catalana, només el 32,5% dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment. En els darrers quinze anys, diu l'entitat, s'han perdut mig milió de parlants habituals.

Escuder, com l'exconsellera Mariàngela Vilallonga, creu que hi ha massa castellà a TV3, i que a més això es dona «sense motiu». Primer, perquè hi ha tertulians i experts que podrien parlar en català, «excepte si la persona és una crack mundial», i ve de qualsevol indret. Pel que fa a les sèries, ha indicat que «no té cap sentit posar el castellà per donar versemblança».

Iniciar les converses en català

Segons ha remarcat, la seva voluntat és «fer saltar el crit d'alerta», i conscienciar que el que acabarà sent un desert és la llengua si no s'hi posa remei. Aquesta campanya va adreçada a la ciutadania i a les administracions: als primers, la plataforma els demana per exemple iniciar les converses en català, també amb gent que es desconeix si el parla o no. Escuder assegura: «Si l'altre no ens entén, ja ens ho dirà, però això passa dues vegades o tres de cada cent converses que iniciem».

A banda d'aquest ús de la llengua als carrers, Escuder fa una crida a la població a triar el català en els webs que donen l'opció i prioritzar també la compra de productes etiquetats en català «per poc» que es pugui.

Una crida a les administracions

La Plataforma per la Llengua també fa una crida a les administracions, que tenen la responsabilitat d'aplicar polítiques «concretes, efectives i desacomplexades», per convertir la tendència a la baixa en una tendència a l'alça. En aquest sentit, ha defensat que l'únic que es vol és acabar sent «ciutadans normals», amb els drets que ja tenen els parlants d'estats que defensen les seves llengües.

El president de l'entitat ha detallat que la plataforma el que reclama és «militància», tot i que no els agrada usar aquest terme, perquè els noruecs, eslovens i suecs no tenen aquests problemes. Tanmateix, avisa que aquesta militància és el que cal fer «si es volen adquirir els mateixos drets lingüístics».

«Hi ha maltractaments a la llengua»

Escuder considera que els governs han de fer la seva feina i no pot ser que facin veure que tot està bé, quan «és evident que no». De fet, ha assenyalat que no hi ha cap administració de les grans que faci bé el que hauria de fer, començant per l'estat francès, que ha posat «totes les traves possibles» a l'oficialitat del català, tot i tenir enquestes on més d'un 70% dels nord-catalans voldrien que el català sigui oficial.

Així mateix, també acusa l'estat espanyol de discriminar per llengua els catalanoparlants en l'atenció rebuda per part dels funcionaris de l'estat, per exemple els policies i jutges. «Cada dos per tres posen traves en què els canals tinguin reciprocitat en els seus respectius territoris», ha lamentat. «Estaríem parlant d'incompliments i maltractaments a la llengua i de tractar-nos com a ciutadans de segona o de tercera fins demà passat», ha lamentat.

Sobre la Generalitat, ha assenyalat que «durant una bona colla d'anys no ha fet polítiques prou efectives i desacomplexades», capaces de superar la inferioritat legal del català. En aquest sentit, ha criticat que fa deu anys de la Llei del Cinema i el Codi del Consum, i que els seus apartats lingüístics no s'estan complint, tot i estar avalats pel Tribunal Constitucional (TC).


Comentaris

envia el comentari