El poblat de Montpaó és un nucli d’origen medieval, format per una dotzena de cases, que es troba al municipi de Calafell. Està situat a dalt d’un turó, a uns 142 metres d’alçada, a tocar mateix de la urbanització Calafell Parc. Aquest any 2021 es compleixen cent anys des que va marxar el seu últim habitant.
Montpaó és un cas més d’un antic nucli de població que, amb el temps, va quedar abandonat. La primera referència que hi ha del poblat —amb el nom de Montispavonis— data del segle XI. En el moment de màxima expansió va arribar a tenir setze cases agrupades al voltant de dos carrers.
El gran espai agrícola que seria Mas Romeu
L’historiador local Joan Santacana en parla al seu llibre ‘De pagesos a rendistes. El Mas Romeu de Montpaó, estudi d’una explotació agrària al Baix Penedès’. Santacana apunta que el nucli formava part del gran espai agrícola que més tard esdevindria mas Romeu.
En aquells terrenys, al segle XVII hi vivia una tercera part dels 150 habitants que tenia Calafell. El llibre descriu l’evolució de l’explotació econòmica d’aquest paratge, amb la introducció de la vinya. El seu abandonament s’explica, en part, per la crisi del vi derivada de la plaga de la fil·loxera.
Però altres aspectes com el caciquisme, els conflictes socials i els problemes econòmics de la propietat també van influir. L’última família va marxar de Montpaó el 1921, just ara fa cent anys. Des d’aleshores, aquest conjunt arquitectònic ha quedat a mercè dels elements, amb una degradació lenta, però constant.
Un espai d'interès patrimonial
I això que Montpaó podria ser un espai patrimonial d’interès turístic, tal com ho són nuclis abandonats com Marmellar o el poble vell de Corbera d’Ebre. De fet, el poblat és molt accessible, ja que està just al costat de la urbanització Calafell Parc i el consistori el té ben senyalitzat. Però hi ha un problema que n’ha impedit la seva correcta conservació i adequació, i és que els terrenys són de propietat privada.
«Seria molt interessant fer-hi treballs de manteniment i restauració, però no és un espai de propietat municipal», confirma l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré. El batlle explica que quan es va fer l’últim POUM es va mirar d’arribar a un acord amb la propietat, però no va fructificar. «Després ho vam deixar per més endavant, perquè tenim molt elements patrimonials i hem d’anar posant-nos-hi a poc a poc», afegeix.
Manca de conservació
El problema que el manteniment hagi estat nul és que els carrers del poblat són ara gairebé impracticables i gens accessibles. Estan plens de pedres que han anat caient de les cases, les quals estan en ruïnes. Tot això suposa una certa perillositat, ja que no hi ha cap impedient per moure’s per la zona i entrar als edificis enrunats.
De fet, essent un terreny privat, el pas hauria d’estar prohibit, però no hi ha res que ho impedeixi. A més a més, la part posterior del nucli està molt a prop dels últims xalets de Calafell Parc. Però, tot i el seu mal estat, encara es conserven elements interessants, com arcs apuntats, forns o cups.
Amb una correcta conservació i adequació dels accessos, el poblat podria atraure visitants i ser un actiu per impulsar el turisme sostenible. El conjunt, de fet, està protegit com a bé cultural d’interès local, i no pot ser enderrocat. Però la manca del més mínim manteniment genera seriosos dubtes sobre la seva conservació de cara al futur.
