Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Tomàquets

No t'ho creguis: El rumor que circula sobre la Covid-19 als súpers i té farta la policia

Els missatges s'ha propagat per diverses xarxes socials i resulten ser falsos

Un carro de la compra en un passadís d'un supermercat
Falses històries sobre detencions en supermercats inunden les xarxes socials   | Pixabay

Són per tot arreu: missatges que s'han viralitzat per WhatsApp i altres xarxes socials, en què es propaguen rumors relacionats amb la Covid-19 i que, en moltes ocasions, no són verídics. Un dels últims, per exemple, l'ha hagut de desmentir la policia per la repercussió que estaven generant. El missatge en qüestió fa referència a un conflicte que s'ha generat a un supermercat, en el qual van entrar les forces de l'ordre i, quan van preguntar qui era positiu, una desena d'individus van aixecar la mà.

Segons aquest fals missatge, l'escena s'hauria viscut en un centre comercial de Gijón i els infectats haurien estat 11 persones. Tot plegat començaria amb una amiga de qui relata la història, que li hauria comentat que una amiga seva es va trobar una coneguda al supermercat i va decidir trucar la policia perquè sabia que tenia el virus i, per tant, va decidir avisar la policia.

«Una amiga d'una noia que viu a Gijón, en El Llano, va anar al Lidl. I resulta que aquesta tenia una amiga que era positiva i se la troba al Lidl fent la compra», comença narrant l'àudio. Tal com diu el missatge viral, una vegada la policia es va personar al local, va preguntar qui tenia Covid-19 i 11 persones es van identificar com a portadors del virus. Tot i això, tant l'Ajuntament de Gijón com el Lidl asseguren que aquest fet és totalment fals. A més, les forces de l'ordre han comentat que tampoc han rebut cap notificació d'aquestes característiques.

Les versions del mateix àudio

L'arxiu no és l'únic que ha circulat per les xarxes, ja que n'hi ha un altre de similar que s'ha propagat com la pólvora. En aquest cas, la història passa al supermercat Mercadona de San José de la Rinconada, a Sevilla. Segons relata el fals missatge, la Guàrdia Civil va presentar-se a l'establiment i va tancar. Tot seguit van agafar un megàfon i alertaven «tot el que tingui la Covid-19 que surti immediatament».

La resposta dels presents va ser d'immobilisme complet, de manera que els agents van contestar que «sabem qui el té, entrarem i el detindrem». El resultat d'aquesta amenaça va fer que 11 persones reconeguessin ser portadors del virus. Com en el cas anterior, però, es tracta d'una història inventada. 

La Guàrdia Civil ha respost al mitjà 'Maldita.es' que tampoc tenen cap constància dels fets narrats i, des de la marca Mercadona, també neguen completament que hagi passat aquest succés.

Una altra versió més ha aparegut a València, en aquest cas a un altre Lidl, però en comptes de ser 11, els afectats són 8. Tot i que en aquest no es comenta quina és la localització exacta, el patró inicial és el mateix: «Un amic de» o «algú li ha dit».

Les autoritats ja han comentat que si algú rep un àudio d'aquestes característiques no el comparteixi, sobretot si demana difusió, són anònims, o segueixen el patró de no contestar «on» i «quan» es produeix el fet en qüestió.

Altres rumors

En l'últim any han circulat molts missatges d'aquestes característiques sobre la Covid-19. Per exemple, un d'aquests falsos rumors afirma que l'any 2020 van morir menys persones que el 2019, unes dades clarament manipulades que pretenien tergiversar la informació de l'avanç de la pandèmia a Espanya. En aquest cas, ha estat 'EFE Verifica' qui va rebre una consulta a través del seu canal de WhatsApp per comprovar la veracitat d'aquest missatge viral.

El text afirmava que fins al 31 de juliol del 2020 (data prèvia al pic de la segona onada), havien mort a Espanya un total de 181.777 persones, unes 861 persones per dia. D'altra banda, el missatge comparava aquestes dades amb les d'anys anteriors i afirmava que el 2020 el nombre de decessos havia baixat. «Tot això és un sense sentit, emparat en una fal·làcia descomunal», assegurava el text fals.

Malauradament, aquest tipus de rumors circulen per altres xarxes socials com Facebook i Twitter, augmentant la desinformació de la població i causant confusió.