«El carbó no és una font d'energia de futur», assumeix i defensa el Port de Tarragona sense dubtar. La institució costanera, un dels gegants econòmics de l'àrea metropolitana de Tarragona, fa seves les reivindicacions europees en pro de la sostenibilitat i les energies renovables que volen apagar de forma definitiva —i progressiva, això sí— els combustibles fòssils a dècades vista per donar pas a un nou model de fonts energètiques.
El tràfic de carbó sempre s'ha associat com una de les grans fonts de riquesa al Port de Tarragona, però és una tendència a la baixa amb data de caducitat. Si bé fa una dècada, l'any 2008, suposava gairebé el 20% dels tràfics totals que es movien a l'Autoritat Portuària, durant el curs passat el percentatge es va reduir a un discret 9% (al voltant de tres milions de tones a l'any). El 2020 serà un any clau per accelerar aquesta caiguda, acomiadar-se del carbó i rellevar-lo per nous tràfics com els minerals.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Finestra d'oportunitat i «competitivitat Mediterrània»: el Port de Tarragona transforma la terminal de carbó en una terminal per a minerals
«La tendència de caiguda del carbó és conjuntural i és inevitable», va concloure el president del Port, Josep Maria Cruset, a principis d'any en la presentació del darrer balanç anual. Cruset ja va avançar la clau per evitar que la davallada del carbó arrossegués l'economia portuària: diversificar l'economia i obrir-se a nous sectors i mercats amb millor salut i perspectives que el combustible fòssil.
Les normatives mediambientals de la Unió Europea —les ja aplicades i les de previsible aplicació immediata— en aquesta direcció verda també empenyen l'economia del carbó a un camí arraconat i sense sortida. Tot i la incertesa dels terminis i les dates, l'aposta és clara i la seva substitució per energies renovables és qüestió de temps. En aquest context, des del Port veuen «una oportunitat de futur i de millora» per consolidar-se com «una de les terminals més competitives de la Mediterrània» i traçar un relleu sòlid des d'aquesta mirada de diversificació.
L'Autoritat Portuària s'emplaça a «substituir les mercaderies condemnades a desaparèixer» per altres tràfics més competitius
Tot apunta que el relleu natural del carbó serien els minerals. De fet, la terminal històrica del carbó ja s'està transformant en la via d'entrada d'aquest nou jugador de la partida. Des del Port creuen que aquesta finestra obre «una oportunitat estratègica de lideratge» a la Mediterrània amb tràfics que fins ara es limitaven a operar als ports del nord d'Europa, i que ara començaran a mirar també cap al sud del continent.
El gegant portuari s'emplaça a «substituir les mercaderies poc competitives o condemnades a desaparèixer» per altres mercats en sintonia amb la veu europea cap a la sostenibilitat, en un repte que consideren vinculant i del qual no se senten aliens en absolut. En el cas del tràfic de minerals, des de Tarragona s'oposita a exercir de connexió amb la Mediterrània, Turquia i el Nord d'Àfrica.
El tancament de la central tèrmica d'Andorra (Terol) al 2020, punt d'inflexió per al Port de Tarragona
L'any 2020 serà un curs especialment important per a materialitzar aquest relleu anunciat. Amb el tancament d'un dels principals clients de carbó del Port —la central tèrmica d'Andorra (a Terol), anunciat per al 30 de juny—, el Port està disposat a agafar el tren europeu i actuar «amb plena consciència estratègica» respecte al repte d'abandonar el carbó: un carbó que fa només onze anys suposava 1 de cada 5 productes que entraven a l'Autoritat Portuària.
La del carbó a Tarragona és la crònica d'una mort anunciada (lenta i progressiva, però anunciada), a la qual Europa li pot donar el cop definitiu en només uns mesos amb l'enduriment de les polítiques sostenibles. Des dels molls de la ciutat, el moviment no agafarà per sorpresa i el transatlàntic ja ha començat a virar per sortejar l'iceberg i reorientar el rumb cap a una nova economia: l'economia del segle XXI.