És possible a Catalunya un huracà, o 'Medicane', com el de Grècia?

 

Sens dubte, la notícia meteorològica més important d’aquests dies a Europa és la formació d’un petit huracà a les costes de Sicília i Grècia que ja ha causat els primers estralls en aquestes zones. Aquest fenomen poc habitual es coneix com a  ‘Medicane’, de l’anglès ‘Mediterranean Hurricane’. Però és possible que un temporal d’aquestes característiques afecti Catalunya alguna vegada? 

La resposta és que sí, ja que, tal i com el seu nom indica, un ‘Medicane’ pot aparèixer a qualsevol punt del mar Mediterrani, incloses les costes de casa nostra. No obstant, s’han de donar unes condicions molts concretes perquè es formi un temporal tan dur  d’aquestes característiques que, malgrat considerar-se semblant a un huracà de categoria 1, compta amb diferències significatives amb els ciclons tropicals. 

Un huracà a Catalunya sí que és possible

 

Un ‘Medicane’ és una pertorbació amb aire fred en alçada que, a l’entrar en contacte amb una zona d’aigües molt càlides, com és el cas del Xenofont aquests dies a Grècia, s’aprofundeix i acaba formant-se aquest petit huracà amb un ull al mig, forts vents i molta pluja associats i possibles greus destrosses similars a les d’un cicló tropical per allà on passa.

Ara li ha tocat a Grècia i el sud-est d’Itàlia, però els ‘Medicane’ es poden formar a qualsevol costa mediterrània, també a Catalunya. De fet, els ingredients els tenim aquest any perquè se’n formi un, ja que l’aigua del mar és especialment càlida enguany, pel damunt de la mitjana, i si arribés una gota freda pel mar es podria aprofundir i derivar en aquest petit cicló. Unes condicions molt concretes que són difícils que coincideixin, però que són totalment possibles.

Sense anar més lluny, tenim algun precedent recent a la costa mediterrània de la península ibèrica. La tardor del 2007 es va formar un ‘Medicane’ davant de les costes d’Alacant i Múrcia, afectant també de retruc les Illes Balears, on van morir dues persones.  

 

El canvi climàtic farà augmentar els ‘Medicane’

Les temperatures cada cop més elevades i de rècord que es registren als països mediterranis també escalfen les aigües. Això és el que ha passat a la mar Jònica, entre Itàlia i Grècia, on l’estiu ha estat molt càlid i la temperatura de l’aigua del mar es troba, encara ara, molt pel damunt de la mitjana, cosa que ha retroalimentat aquesta pertorbació ja de per sí profunda. 

Unes condicions que, per ara, tenim a la tardor al Mediterrani i que són molts semblants a les que es donen a les zones tropicals, on les aigües es troben a elevades temperatures i les pertorbacions acaben derivant en potents huracans.

Si mirem a llarg termini, el canvi climàtic provocarà que el clima sigui cada vegada més extrem  a la zona mediterrània amb estius molt càlids, temperatura del mar més alta i pertorbacions més severes. Per tant, tot fa pensar que aquest fenomen tan poc habitual anomenat ‘Medicane’ anirà a més al llarg dels propers anys. 

Diferències importants entre un ‘Medicane’ i un huracà

 

Malgrat que el ‘Medicane’ està considerat un huracà mediterrani, les diferència amb els ciclons tropicals són força marcades. Les seves dimensions són molt més reduïdes i afecten una extensió de territori molt més petit, amb un diàmetre d’entre 100 i 200 quilòmetres. A més, es poden formar en aigües càlides d’entre 20º i 25º, molt per sota del que necessita un huracà per formar-se. La majoria d’aquests fenòmens no reben nom, tot i que el d’aquests dies ha estat batejat com a Xenofont, nom d’un filòsof de l’antiga Grècia.

Malgrat això, cal recordar que un ‘Medicane’, semblant a un huracà de categoria 1, porta associats fenòmens molt severs. Al voltant de l’ull de la pertorbació giren a gran velocitat núvols i vents sostinguts que poden arribar als 120 km/h, amb cops de fins a 160 km/h, i precipitacions que poden acumular en tot l’episodi més de 200 litres per metre quadrat.

Pel que fa als huracans o ciclons tropicals, són depressions molt profundes que poden arribar als 800 quilòmetres de diàmetre i, per tant, afecten una àrea territorial molt més gran, sempre a les zones tropicals. En la seva categoria 5, la més elevada, els vents sostinguts poden arribar als 250 km/h. Sempre són batejats amb noms i es formen amb temperatures de l’aigua del mar o eocènica superiors als 26,5º.