Les xifres per coronavirus al nostre país presenten un escenari crític per al desenvolupament de les pròximes setmanes. 'Filomena' i un Nadal que han estat laxes en restriccions han deixat una pressió hospitalària preocupant. Sobre el virus, almenys sobre la seva composició genètica, la comunitat internacional sanitària —en un moviment sense precedents— ha determinat que el microbioma pot influir en la gravetat de la Covid.
A més, els bacteris que resideixen en l'intestí podrien influir en la resposta del sistema immunitari a la infecció, segons ha pogut determinar un estudi de la Universitat de Hong Kong, a la Xina, i publicada per la revista 'Gut'. Els desequilibris en la composició del microbioma també poden estar implicats en la persistència dels símptomes inflamatoris una vegada superada la malaltia.
La qüestió no es tracta de cap suposició, ja que l'intestí és l'òrgan que ajuda en el procés de defensa més gran del cos, i se sap que els bacteris que resideixen en ell influeixen en les persones que no presenten simptomatologia. Per això des de l'equip d'especialistes es volia esbrinar si la flora intestinal podria afectar la nostra capacitat immune davant el coronavirus.
Una mostra dels primers infectats
L'equip de recerca va obtenir mostres de femta i sang pertanyents a 100 malalts que havien estat hospitalitzats entre febrer i maig de 2020 per Covid. La comparació es va realitzar amb altres 78 persones que participaven en un estudi microbià anterior a la pandèmia.
Dins dels pacients amb Covid, 41 d'ells van proporcionar múltiples mostres de femta i 27 ho van continuar fent 30 dies després de l'eliminació del virus. L'anàlisi posterior de la femta va mostrar que la composició dels bacteris intestinals diferia significativament entre cada pacient estudiat, independentment de si havien ingerit medicaments o no, entre els quals s'incloïen antibiòtics.
Els pacients amb coronavirus van presentar un nombre major de bacteris Ruminococcus gnavus, torques i Bacteroides dorei, que aquelles persones sense el patogen, i moltes menys espècies, un fet que pot influir en la resposta del sistema immune. Relacionat amb la primera conclusió, les xifres més baixes del Bifidobacterium adolescentis, Faecalibacterium prausnitzii i Eubacterium rectale van ser associades en major mesura amb la gravetat de la infecció després de l'ús d'antibiòtics i l'edat del pacient.
El nombre de bacteris rectale durant les mostres dutes a terme els 30 dies posteriors a haver sofert la malaltia, van romandre en una tendència baixa. De moment s'ha demostrat que la Covid fa que el sistema immunitari produeixi citocines inflamatòries, que a vegades en disparar-se en quantia, provoquen una «tempesta de citocines», fet que danya de forma generalitzada als teixits, provoca xoc sèptic i fallada multiorgànica.
Resposta immune fallida
La mostra va detallar que el desequilibri microbià en els pacients afectats per la malaltia també es podia associar amb nivells elevats de citocines inflamatòries i marcadors sanguinis de mal tissular. La qual cosa es tradueix en una resposta condicionada del sistema immunitari.
Una part dels pacients que van superar amb èxit el patogen van experimentar símptomes persistents com fatiga, dispnea i dolors articulars, que a vegades van persistir després de passats 80 dies. Per això es planteja que el desequilibri del bioma tingui una gran importància en el desenvolupament de la malaltia, ja que és el temps aproximat que triga a regenerar-se la flora intestinal després d'un període de convalescència.
Encara que, malgrat les evidències, des de l'estudi es pretenen una sèrie d'indicacions per a ser almenys escèptics davant els resultats. Ja que el microbioma pot variar entre territoris i l'aplicació pot variar segons la soca del virus. El que sí que es confirma és la importància dels microbis intestinals amb les malalties inflamatòries dins i fora de l'intestí.