El Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles que ha impulsat la Generalitat suposa una oportunitat de revertir el desenvolupament urbanístic de molts municipis costaners. El Vendrell és un dels que té en revisió molts sectors que són urbanitzables des que es va aprovar el POUM de l’any 2000.
Fa unes setmanes, des del grup municipal de Som Poble-ERC oferien un acord de ciutat per impulsar un canvi d’aquest model urbanístic. La formació creu que suposa una oportunitat única de fer un cop de volant i frenar el model expansiu que regeix la ciutat des de fa dues dècades.
Des de TarragonaDigital hem volgut recordar com va ser l’aprovació del POUM del 2000 i tot el que ha suposat pel Vendrell les últimes dues dècades. Per això hem entrevistat a Marc Robert, actual regidor de Som Poble-ERC, que en aquell moment era una de les cares visibles del Geven. Robert té clar que aquell POUM és l’origen de molts dels problemes socials, econòmics i urbanístics que té actualment el Vendrell.
El Geven i les Madrigueres
—Quan vas entrar al Geven, feia temps que el grup ecologista existia?
—El Geven es va crear el 1981 —enguany fa quaranta anys— i jo vaig entrar a principis dels noranta. En aquells moments ja s’estava posant el focus en la preservació de les Madrigueres.
—En quin moment va començar el debat sobre el POUM?
—A mitjans dels anys noranta es va començar a parlar sobre fer un nou POUM al Vendrell. Nosaltres ens vam reunir primer amb el govern socialista per tractar el tema de les Madrigueres, ja que aquells eren terrenys urbanitzables no programats. Amb la revisió del pla es podien desclassificar fàcilment. En aquells moments, al Geven només érem uns jovenets sense gaire força que demanàvem que no s’urbanitzés l’últim tros de litoral. Els socialistes ens van dir que s’havia d’estudiar.
—Però aleshores va venir un canvi de govern municipal...
—Sí, el 1995 entra CiU, amb el PP de soci de govern, i ja es veu que hi ha un canvi. A la primera reunió ja ens diuen que aquells terrenys són d’un propietari i que s’ha de veure què es pot fer. Es notava una diferència i érem conscients que el que es decidís al POUM marcaria el futur de les Madrigueres.
—Ho centràveu només amb les Madrigueres?
—En aquell moment sí, perquè no érem massa conscients de la resta. Però a poc a poc ja vam anar veient que hi hauria una afectació més gran. Vam constatar que amb el nou POUM el Pla de Mar s’ompliria perquè la idea de connectar el Vendrell amb les platges era un mantra social que estava molt assumit.
El debat del nou POUM
—Hi va haver diàleg amb les entitats i la ciutadania per definir el POUM?
—El regidor d’Urbanisme, que era el Ciscu Caralt, va crear una comissió per parlar-ne. Ell era pagès i notaves que el plantejament molt no li agradava, però era del PP i el partit marcava els criteris. A la comissió va convidar els empresaris de la zona, que jo no tenia ni idea de qui eren, però després vam anar lligant caps.
Vam veure que molts dels que van assistir com industrials després serien els que més es van beneficar com a promotors. Nosaltres érem molts innocents aleshores i, com que els temes urbanístics són complexos, anàvem aprenent sobre la marxa.
La incorporació del Pau Batlle, que era arquitecte, ens va aportar molt coneixement i ens va posar en situació. Ens va dir que les Madrigueres era només una part i que hi havia moltes més coses que eren preocupants en aquell POUM.
—Vau mantenir el contacte amb el PSC a l’oposició?
—Sí, manteníem converses amb el Josep Lluís Pasqual, que havia portat Urbanisme abans i que, com que era advocat, tenia criteris legals sobre l’assumpte. És cert que ells ho veien molt diferent que el govern de CiU i PP.
Les al·legacions que va fer el PSC, en força aspectes, van ser semblants a les que vam fer nosaltres. També veien que allò era un disbarat. El PSC probablement hagués fet un Pla General molt diferent del que es va aprovar.
—A grans trets, quins aspectes preocupaven més d’aquell pla?
—Bàsicament que s’apostava per la construcció com a punt de llança del progrés del municipi. La idea era que prosperar significava créixer i que calia seguir urbanitzant, en un moment d'efervescència d’aquest sector. Nosaltres érem uns bojos que ens oposàvem a seguir construint, en un moment on la tendència general era una altra. Ens deien que érem uns il·lusos.
—Finalment es va aprovar el nou POUM amb el vot a favor només de l’equip de govern.
—L’aprovació inicial, si no recordo malament, es va fer abans de les eleccions del 1999. Ho van voler deixar el màxim de lligat perquè, si perdien, no es pogués tirar enrere. Nosaltres a la campanya del 99 ja vam demanar obertament el vot per qualsevol força política que defensés que calia salvar les Madrigueres.
També vam recollir 6.500 al·legacions demanant que es desclassifiqués com a sòl urbanitzable, amb el suport d’un centenar d'entitats. Des de CiU deien que si es feia això s’hauria de pagar una indemnització milionària, la qual cosa no era veritat. Vam aportar informes jurídics que ho desmentien. Evidentment ens van tombar les al·legacions i van aprovar definitivament el POUM el 2000.
—Tenia algun sentit fer aquest creixement desmesurat? Passar d’una vila de 20.000 habitants a una ciutat de 50.000 o 60.000?
—No tenia cap sentit, era una falsa idea de progrés que ja s’ha vist on ens ha portat. Una exageració total que ha comportat greus conseqüències socials, de serveis, d’aigua...
—Diries que el POUM del 2000 és l’origen de molts dels problemes que tenim ara al Vendrell?
—I tant, és una relació directa, acció i conseqüència. I en tot això hi va haver una connivència total dels polítics amb els promotors. Un exemple que ho il·lustra és el que va passar quan CiU va perdre les eleccions del 2003. En el període d’interinatge abans del canvi de govern oficial encara van aprovar inicialment el pla parcial de les Madrigueres.
Sortosament no va servir de gaire perquè la Generalitat va aprovar el Pla Director Costaner. Es va poder salvar una part important de les Madrigueres amb un nou Pla Parcial i una Pla Especial de Protecció, aprovats el 2007.
L'oportunitat del Pla Director de sòls no sostenibles
—Ara, amb el nou Pla Director de la Generalitat, heu allargat la mà al PSC per revertir diversos sectors inclosos al POUM. Ho veieu factible?
—Creiem que sí. Ja hem mantingut alguna reunió, però volem ser molt discrets. Les expectatives són bones, però tot dependrà de fins a on volem arribar.
Tenim bona sintonia amb la[regidora d’Urbanisme]Núria Rovira i és una manera de marcar distàncies amb el no consens del 2000. Soc optimista i crec que amb aquest Pla Director podrem avançar molt. Això farà que sigui més fàcil fer un nou POUM en el futur.
—A la llarga, però, caldria fer aquest nou POUM, amb un model totalment diferent. Seria possible impulsar un decreixement?
—És imprescindible fer un decreixement, però el primer que cal fer és no empitjorar la situació. S’han de fixar uns límits molt clars del que és urbà i el que no ho és. Hem de valorar el paisatge agrícola i patrimonial del Vendrell, per preservar tots aquests espais forestals i naturals.
No té cap sentit seguir construint pisos tenint com tenim el Botafoc. Només posant aquesta frontera, el Vendrell encara pot créixer de ports endins, amb els solars i els pisos buits que hi ha. Cal una política d’habitatge molt més valenta, començant per fer un pla d’habitatge.