La número 2 del PP a les properes eleccions a Catalunya, Lorena Roldán, ha sorprès aquest dimecres, 20 de gener, capgirant la versió sustentada pel Govern sobre l'ajornament electoral. En una entrevista al programa 'Els Matins de TV3', Roldán ha negat que hi hagués consens a la reunió de la taula de partits i Govern de divendres passat per ajornar les eleccions del 14-F per al 30-M.
El PP català diu ara que no hi havia unanimitat en l'acord d'ajornar les eleccions
L'exdiputada de Ciutadans ha qualificat de «presa de pèl» la reunió en no haver-hi «consens», ha acusat l'executiu en funcions de no dialogar i ha afirmat que el decret de convocatòria del 30-M és un «nyap jurídic». Roldán també ha culpat la Generalitat de l'ajornament electoral per no haver «garantit la seguretat sanitària». La número dos del PPC ha reclamat que el Govern «prengui mesures» i que es faci «tot el que permeti la llei electoral». En el mateix sentit s'ha pronunciat a 'E-notícies' el secretari general del PP català, Daniel Serrano, que ha dit que «és mentida que hi hagués unanimitat per ajornar les eleccions a la taula de partits» i ha denunciat que la decisió de posposar els comicis ja estava presa.
El vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, ha respost aquestes acusacions també aquest dimecres en declaracions a 'RAC1', negant en aquest cas la teoria defensada per Lorena Roldán. Aragonès ha ironitzat que «amb el canvi de C's al PP, Roldán ha perdut papers pel mig». Una ofensiva clara, doncs, des del PP, per deixar en evidència el Govern i la tesi defensada els darrers dies que a la taula de partits hi havia unanimitat per ajornar les eleccions del 14 de febrer.
Les paraules de Roldán i Serrano són contradictòries amb les d'Aragonès i, per tant, caldrà treure l'entrallat sobre qui diu la veritat i si, efectivament, tots els grups van acordar una posposició de la data electoral.
Aragonès defensa la posició del Govern
A més, Pere Aragonès ha apuntat que el decret firmat divendres passat utilitza les mateixes expressions que el decret d'ajornament electoral del País Basc i Galícia. «Si al País Basc i Galícia no hi va haver problemes, és evident que hi ha interessos polítics», ha afegit.
Després que el TSJC hagi suspès cautelarment el decret d'ajornament de les eleccions del 14-F, Aragonès ha dit que confia plenament en els serveis jurídics de la Generalitat i ha destacat que són juristes independents. Així mateix, ha assenyalat que el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora del setembre ja deia com s'havia de fer el procés electoral també en cas que el president de la Generalitat estigués inhabilitat. Segons Aragonès, «és jurídicament molt sòlid».