Es veu que la colla dels rics de sempre i algun poll ressuscitat de darrera hora continuen pensant que som tan rucs com sovint s’han pensat que som -i molts cops ens han tingut- i el 2 de juny han convocat un acte a ESADE, amb manifest i tot, per tal demanar que s’ampliïn «les instal·lacions de l’Aeroport del Prat com a «hub» internacional» perquè si no es fa morirem de gana. ESADE ja sabeu què és: allà on els fills dels amos i altres que ho voldrien ser aprenen a anomenar-nos «recursos humans» i a maltractar-nos com a tals.
Ep, hi són tots: els que van pagar les bales per matar Seguí quan els va caldre, la colla del Canadell parapetat rere el sobiranisme, els del Cercle d’Economia que Déu els tingui a la seva dreta, els masclistes reconsagrats del Círculo i fins a 200 entitats més que volen que creixi i creixi la destrossa sense tenir en compte res més enllà dels seus beneficis. De pas, ja ho sabeu perquè sempre ho han fet i sempre ho faran, crearan milers de llocs de treball a preu de saldo i els haurem d’estar agraïts, només faltaria. Per si amb això no n’hi hagués prou, ja sabeu que és o ells o el caos, o ampliació o no existim, o el Prat més gran o passarem gana (quina barra tan gran!). I no els vinguis a parlar de natura, de defensa del Delta del Llobregat o de la salut de les persones que viuen al seu voltant. Això són coses sense importància per a qui quan es mira el món només hi veu quartos (i no de bany) i guanys, ingressos, transaccions, finances, diners i més diners. Els «danys col·laterals» no els importen perquè, tal com irònicament posava en la seva boca Salvat, ells pensen que «Ells mouen el món». La resta podríem dir amén i passar pantalla, però no ens dona la gana perquè sabem que, si sempre els ho diem, s’acaben pensant que no només són amos sinó que, a més, són els amos.
Els coneixem molt bé. Són els mateixos que fa dues setmanes bramaven com ases dient que per tal de salvar el planeta calia apostar per les energies renovables de l’única manera possible que hi havia d’instal·lar-les (la seva) i, per tant, destrossar el Priorat, les Terres de l’Ebre i el que fes falta perquè «ja fem tard» a posar macroinstal·lacions solars i eòliques allà on el terreny és més barat. Són els que demanaven que, si calia, s’apliqués la força per instal·lar aquestes macroinstal·lacions que la gent del territori ni vol ni demana ni deixarem que es facin. I són els mateixos de sempre perquè són els 200 (les 200) de sempre, els i les que ens han fet la vida impossible des de la industrialització, les i els que tenen la violència de l’Estat sempre al seu costat sempre (entengueu els professionals de la porra), les i els que s’anomenen «emprenedors» i fan ensenyar, als centres educatius del país, com de bons són i com de fàcil és arribar on són elles i ells, o una mica més avall, i com de desgraciats són els que no hi poden arribar i acaben aspirant, només, a «col·laborar» amb ells i elles, que traduït a català del segle XXI ja sabeu que vol dir a malviure fent més hores que un rellotge per quatre duros.
A les xarxes, perquè el carrer no el xafen, quan els dius el nom del porc et diuen ressentit i sovint apunten el teu nom a una llista negra de noms. És un honor ser-hi i continuar parlant de classes socials el 2021. Perquè si parles de classes socials és ben clar que no pots deixar de parlar, també, de lluita de classes i establir que, si bé ara guanyen ells, la lluita es diu així perquè no és mai la fi de la història, per molts Fukuyames en parlin, sinó la seva continuació. Una història que no pot ser només dels de dalt, que no pot construir-se mai més des de l’autoritat i, sobretot, que no pot passar per la destrucció de més territori amb cap altra excusa barata.
Des d’aquests tres paràmetres som nosaltres que ens afirmem com a defensors de la vida en totes les seves formes, alhora que neguem els i les qui necessiten xuclar-nos la sang per viure. El nostre és un món de vida, de persones vives, no de no morts ni de vampirs. Aturem la maquinària destructora del capitalisme global i cada una de les formes que aquesta pren quan toca la catalana terra!