La Festa Major de Sant Pere de Reus 2021 ja ha començat oficialment. Un any més ho ha fet en silenci, sense cap Tronada que ho fes saber a tota la ciutat. I sense una munió de persones a la plaça del Mercadal pendents del balcó de l'Ajuntament. Per segon any consecutiu, el pregó s'ha pronunciat en un saló de plens més buit que ple.
Els Ministrers han donat pas a l'acte, presidit per l'alcalde, Carles Pellicer. Ha subratllat l'obertura de la Festa Major respecte de la de l'any passat. Destacant, també, que la pandèmia segueix vigent. Ha presentat la pregonera recordant que va ser qui va fer la glosa de la Diada fa dos anys i que va formar part de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'Octubre.
L'encarregada de fer-ho ha estat Tània Verge, consellera de Feminismes i Igualtat de la Generalitat de Catalunya. Com ja va passar l'any passat, no ha pogut encendre la Tronada ni fer la crida a la festa des del balcó. Tot i això, la situació de pandèmia ha servit a la consellera per reivindicar polítiques i maneres de fer.
Verge ha arrencat el pregó destacant la importància del saló de plens, per a la ciutat, però també per a ella mateixa. «El darrer cop que el vaig trepitjar en vaig sortir casada», ha recordat. I més encara. Ha destacat que, de fet, la va casar el seu pare, l'aleshores regidor Joan Antoni Verge Guasch.
Tània Verge reivindica reusenquisme
S'ha reivindicat com a reusenca tot i fer anys que no hi viu perquè és on va créixer. «Reus és una part indestriable de la meva identitat», ha sentenciat. Ha recordat la seva infantesa i joventut, des de l'escola ARCE fins a l'institut Gabriel Ferrater. També els gelats i les orxates que l'àvia li comprava a la Jijonenca.
Les mones de la Poy, el cinema Palace i l'equip d'handbol femení del Reus Deportiu han sigut altres moments vinculats a la ciutat que Verge ha recordat. Com ha fet diverses vegades al llarg del discurs, ha aprofitat el record per reivindicar el feminisme. Una part fonamental de la seva formació i professió.
Tot i la seva trajectòria, que ha passat per Madrid, el Regne Unit i Barcelona, ha definit Reus com «el meu campament base, on tinc la família». Precisament als nebots i nebodes els ha agraït haver-li «fet retrobar els Gegants, els Nanos i altres elements del Seguici de la Festa Major».
Seguint amb la línia de reivindicació reusenquista no s'ha deixat les avellanes, el menjar blanc, la coca amb recapte, el Plim ni el Vermut. Tampoc el seu parlar, amb mots com «aqueta», «naltros», «xiqueta» o «bajoques». Una reivindicació que ha lligat amb la idea de Catalunya.
El feminisme i el territori com a compromisos constants
«No hi ha país sense el territori», ha sentenciat. Una premissa que s'ha compromès a aplicar des de la nova conselleria d'Igualtat i Feminismes que ara dirigeix. «Fer territori» implica, ha afirmat Verge, «vertebrar el país a través de l'equitat territorial». La mateixa filosofia amb la qual assegura que treballarà des del Govern català.
També ha aplaudit algunes de les mesures adoptades per l'Ajuntament de Reus, com la proclamació de ciutat feminista, el Casal de les Dones o el Servei d'Atenció Integral a les persones LGTBI+. L'àmbit de la solidaritat també ha fet acte de presència al discurs de Tània Verge.
Ha subratllat la integració de Reus a la Xarxa de Ciutats Refugi per acollir refugiats de Síria. Decisió que, segons ha recordat, no és estranya venint d'un municipi que als anys 90 va enviar el primer comboi amb ajuda humanitària. En aquest capítol també ha alertat de la necessitat d'emprendre accions contra «l'extrema dreta feixista».
Tornant a la Festa Major ha lamentat que, per segon any consecutiu, no s'encendrà cap Tronada. Un testimoni de la situació de pandèmia que ha volgut fer servir per reivindicar «les polítiques públiques de cures». També ha volgut destacar «tots aquells treballs essencials» que són precaris, majoritàriament a càrrec de dones i sovint immigrants.
Encara referint-se a la pandèmia, ha reclamat no tornar a la «vella normalitat generadora d'exclusió, desigualtats i violències múltiples». S'ha referit a la violència masclista, la LGTBIfòbica, la que s'exerceix contra els infants i les persones grans o amb diversitat funcional.
Les primeres estrofes de la Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal han servit per cloure el pregó, juntament amb la darrera, «tot un imne de la lluita feminista». Finalment, Tània Verge, ha fet una crida a un Reus «feminista, amb orgull, antiracista i acollidor» abans d'acabar proclamant «visca la seva Festa Major!».
Helena Sardà, Tro de Festa 2021
L'acte del pregó també es fa servir, a Reus, per lliurar el Tro de Festa. Quan Tània Verge ha acabat el seu discurs, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, ha anunciat la persona a qui se li lliurava enguany. Es tracta d'un guardó que reconeix la trajectòria d'alguna persona vinculada a la Festa Major.
El d'enguany s'ha lliurat a Helena Sardà, expresidenta de la Coordinadora de Danses Tradicionals i membre de Carrutxa i del Ball de Diables entre altres entitats culturals locals. Dins de la primera entitat es va implicar durant força anys al Ball de Cercolets, fins que va presidir la coordinadora.
La seva trajectòria també l'ha portat per l'Esbart Dansaire de l'Orfeó Reusenc i la Comissió de Protocol. Durant la seva etapa a la Coordinadora, i amb ella com a implicada, es va recuperar la Festa de l'Arbre de Maig. Els darrers anys ha passat al Ball de Gitanes i segueix implicada en la Festa, ara també, des de l'Institut Municipal Reus Cultura com a tècnica de festes i festivals.
Visiblement sorpresa i emocionada, Sardà ha pujat al faristol per agrair el guardó. Ha admès que no s'ho esperava i amb un breu discurs, s'ha dirigit a les persones implicades en la Festa Major. Les ha encoratjat a seguir treballant per la Festa i els ha agraït la seva participació.
Ha acabat per recordar a l'alcalde que la ciutat té pendent moltes Tronades. Un apunt que Pellicer ha recollit, assegurant que ho té present. De fet ha deixat clar que, com a mínim les dues pregoneres, Coia Ballesté i Tània Verge, la podran encendre.