Si no hi ha canvis d'última hora, està previst que aquest dilluns es conegui la sentència del judici del procés on es detallaran els delictes, les penes i els fets que van tenir lloc durant els mesos de setembre i octubre de 2017. S'espera que en ella els magistrats donin resposta a un seguit de qüestions claus sobre els 12 acusats.
Es preveu que els nou líders independentistes que actualment es troben en presó, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, siguin condemnats però per a fer-ho el Tribunal Suprem haurà de resoldre si, amb els fets que s'han provat, se'ls pot considerar culpables de sedició o desobediència i malversació. A priori, s'ha descartat la rebel·lió.
És el 20-S l'inici de tot?
La Fiscalia considera que el 20-S va ser el punt de partida del delicte de sedició perquè creu que la concentració va ser una estratègia per evitar que la Guàrdia Civil registrés la Conselleria d'Economia on sosté que es guardaven proves sobre l'organització del posterior referèndum.
El Suprem haurà d'indicar si els acusats van promoure l''ús de la violència durant els fets de l'1-O per tal d'aconseguir els seus objectius. Responsables policials i Fiscalia indiquen que els agents van acudir als centres per complir amb les ordres del TSJC mentre que els acusats defensen que els actes violents que es van produir van ser promoguts per aquests agents. També hauran d'assenyalar si finalment es va declarar la independència de Catalunya. Els acusats consideren que la DUI va ser un acte polític, simbòlic i per tant, sense efectes jurídics.
Hi va haver un cop d'Estat?
El Ministeri Públic va indicar, a l'informe del judici del procés, que a Catalunya hi va haver un «cop d'Estat» i la Fiscalia va defensar que durant el mes d'octubre del 2017 es va produir una «insurrecció» amb l'objectiu de declarar la independència. La Fiscalia considera que el fet que s'apliqués el 155 indica la gravetat dels fets mentre que els defenses sostenen que si l'Executiu ho hagués considerat una amenaça real, s'hauria plantejat declarar l'estat d'alarma.
Un altre punt que haurà d'aclarir la resolució és el paper que van tenir els Mossos d'Esquadra. La Fiscalia considera que van ajudar al Govern mentre que, el que era el major dels Mossos d'Esquadra en aquells moments, Josep Lluis Trapero, sosté que van estar al costat de l'Estat espanyol.