Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Investigadors que estudien una vacuna en un laboratori dirigit per l’empresa biotecnològica sud-africana TASK a Ciutat del Cap, Sud-àfrica

El Berguedà preocupa: massificació al pantà de la Baells

Han incrementat les visites arran de la prohibició de bany en zones properes i piscines municipals

Investigadors que estudien una vacuna en un laboratori dirigit per l’empresa biotecnològica sud-africana TASK a Ciutat del Cap, Sud-àfrica
Han incrementat les visites arran de la prohibició de bany en zones properes i piscines municipals per la Covid-19 | Catalunya Diari

Des que ha començat l'estiu, cada dilluns un grup de voluntaris de Vilada, al Berguedà, recull les deixalles que centenars de banyistes han deixat a l'entorn del pantà de la Baells. Cada setmana omplen, de mitjana, més de 15 sacs industrials. «És com un gran abocador a l'aire lliure», lamenta el seu alcalde, Quim Espelt, qui afegeix que «la situació és insostenible» per a un municipi com Vilada, de poc més de 400 habitants.

La situació s'ha agreujat aquest any arran de la prohibició del bany a altres zones com la riera de Merlès i a les restriccions de les piscines municipals per culpa de la Covid-19. Els alcaldes reclamen que s'aprovi definitivament el pla d'usos de la Baells i que l'ACA hi posi vigilància. 

Problemes de mobilitat i seguretat viària, abandonament de deixalles i alt risc d'incendi. Aquestes són només algunes de les conseqüències que, segons l'alcalde de Vilada, Quim Espelt, genera la massificació de banyistes a l'entorn del pantà de la Baells. «En una zona molt reduïda s'hi poden concentrar tranquil·lament entre 200 i 300 cotxes», assegura.



El problema s'estén a l'entorn de tot el pantà. A Cercs, on la Baells arriba a peu de poble, el cap de setmana s'hi poden concentrar més de 300 persones, tanta gent com viu al nucli. 


Cal «buscar una solució de comarca»

Per tot plegat, els alcaldes reclamen una regulació per controlar l'accés dels banyistes al pantà. En aquest sentit, demanen que s'aprovi definitivament el pla d'usos de la Baells, i que l'Agència Catalana de l'Aigua posi vigilància a la zona per tal de garantir-ne la seguretat. «Nosaltres estem disposats a posar-hi recursos econòmics, però si no tenim ajut i suport d'institucions més grans se'ns escapa de les mans», assegura Espelt. 



Per la seva banda, l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, reclama accions conjuntes a nivell de comarca. «Si traiem a la gent de Cercs, aniran a Bagà i l'únic que farem és generar més problemes a aquest altre municipi. Per tant, cal treballar conjuntament i buscar una solució de comarca», assegura.