Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'arxiu d'un sanitari fent una prova PCR a una residència d'avis

Preocupació a Espanya pels rebrots a les residències de gent gran

La ministra de Defensa, Margarita Robles, assegura que «no pot tornar a passar el mateix» que a la primavera

Imatge d'arxiu d'un sanitari fent una prova PCR a una residència d'avis
Imatge d'arxiu d'un sanitari fent una prova PCR en una residència de gent gran. | ACN

Els contagis en les residències de gent gran a Espanya continuen augmentant en aquesta segona onada i són ja els llocs on es produeixen els brots més importants, alguns d'ells amb un centenar de casos. En aquests centres, l'avanç del virus es viu amb «calma tensa» i reclamen més tests i criteris comuns que evitin caure «en els mateixos errors» que durant la primavera.

Les últimes dades alerten, ja que en els últims set dies s'han registrat 134 brots amb 2.326 casos positius, el que suposa una mitjana de 17,4 casos per brot. Això significa un 27% més que fa una setmana, quan es van comptabilitzar 99 brots en residències de gent gran. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reconegut aquest divendres la preocupació del Govern: «Hem hagut de fer més de deu desinfeccions diàries en algunes residències de tot Espanya. No ens pot tornar a passar el mateix. La gent gran ha de ser un punt de preocupació molt especial».

«Calma tensa» a les residències

Els responsables d'aquests centres residencials reconeixen a Efe que encara que aquestes xifres estan lluny de les registrades al març, es viu una «calma tensa». Ara disposen de material de protecció, però expressen la seva preocupació per la falta de criteris comuns i reclamen test d'antígens i cribratges freqüents per als seus treballadors.

Algunes residències —a Talavera de la Reina, Olías del Rey o Bargas, a Castella-la Manxa—, però, ja se situen en dades similars a l'escenari del març o l'abril. Per exemple, a la residència Prado de San Gregorio, a Sonseca, han mort sis residents i hi ha més de mig centenar de persones afectades. «No hi ha problema en l'accés a EPI, un fet que hauria de reduir l'impacte en residències, però això no és suficient; ens preocupa moltíssim que no hi ha criteris clars en la realització de proves de detecció», assegura el secretari general de Lares, Juan José García Ferrer.

Tant les patronals de les residències privades (CEAPS i AESTE), com l'organització que agrupa entitats sense ànim de lucre (Lares), plantegen la urgència de realitzar proves de detecció periòdiques en els centres, fer test d'antígens i cribratges cada setmana o deu dies als seus treballadors. Per al Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones (CEAPS) ha de posar-se en marxa de «manera urgent» un programa que ofereixi aquests tests a les residències, perquè són una eina que dóna «autogestió i rapidesa» per a detectar casos positius.

Demanen tests ràpids de manera immediata

La presidenta de CEAPS, Cinta Pascual, opina que «en un mes o dos ja no tindrà sentit». I proposa establir un sistema, com fan alguns hospitals, «en els quals els dilluns tot el personal passi el test i en 15 minuts el tens». En aquest sentit, assegura que «no es pot perdre més temps parlant, han de subministrar-los ja, en plena segona onada de la pandèmia és quan es necessiten, perquè comencen a disparar-se els contagis».

Des de LARES assegura que aquesta és una eina essencial i barata de prevenció i ha de facilitar-la la sanitat pública. «S'han de fer PCR quan existeixin sospita de contagis i test d'antígens per a evitar que algú que està asimptomàtic continuï contagiant», explica García Ferrer. Per a Jesús Cubero, secretari general de l'Associació d'Empreses per a la Dependència (AESTE), «encara que pugui sorgir algun rebrot puntual, estan molt localitzats i s'estan prenent mesures immediatament i de manera coordinada amb els serveis sanitaris».

Així mateix, també destaca que els professionals dels centres estan més preparats i s'ha millorat la coordinació amb els serveis sanitaris. No obstant això, «aquests professionals continuen discriminats, no compten amb el reconeixement social que mereixen i tenen salaris en molts dels casos que ronden els mil euros al mes», lamenta el responsable de LARES.