La ciutat de Reus comptarà amb un Pla de Reactivació Econòmica i Social de 4,5 milions d'euros de pressupost. Es tracta d'un paquet de mesures que encara no s'han fet públiques, però que compten amb el suport de la plana política i econòmica de la ciutat.
Durant la presentació d'aquest dilluns, encapçalada pel govern de Reus, s'ha volgut destacar especialment el treball conjunt que ha acabat desembocant en aquest document. Serà al llarg d'aquesta setmana quan es detallaran les mesures concretes en tots dos àmbits, l'econòmic i el social.
4,5 milions d'euros de pressupost
El que sí que s'ha fet públic és el pressupost de la cinquantena de mesures que contempla el Pla de Reactivació. Els 4,5 milions d'euros s'aportaran des del pressupost municipal. Les mesures de l'àmbit econòmic suposaran 2,9 milions d'euros —2 milions del pressupost corrent i 900.000 euros del d'inversions—.
L'àmbit social comptarà amb una partida de 736.000 euros, mentre que les bonificacions i exempcions fiscals significaran 846.000 euros. Tal com ha recordat la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, el document es va començar a treballar fa dos mesos amb la cimera econòmica convocada pel govern.
«Han passat vuit setmanes i podem presentar públicament aquest pla de reactivació econòmica i social de Reus, i remarco que és un pla de ciutat, no només del govern o de l'Ajuntament», ha exposat. En la mateixa línia s'ha reafirmat Daniel Rubio, portaveu d'Ara Reus, qualificant-lo d'un «projecte de ciutat».
Llauradó ha posat l'accent en el fet que l'hagi encapçalat el govern, «però fet amb les aportacions dels agents econòmics, sindicals, de la universitat i de tots els grups municipals del consistori». No ha deixat de mirar cap a les administracions superiors.
Per una banda per demanar-los que ajudin als Ajuntaments, per l'altra perquè «aquesta crisi no és com la del 2008 i per tant, la resposta a la crisi no ha de ser la mateixa; si alguna cosa vam aprendre és que amb una austeritat extrema no ens en sortiríem». Tot i no detallar les mesures del pla, Llauradó sí que n'ha mencionat algunes.
Inclourà un pla de xoc alimentari, ajuts per a subministraments bàsics, la rehabilitació d'habitatges per destinar-los a lloguer social, la contractació de persones aturades, ajuts a empreses i autònoms afectats per la Covid, bons tecnològics per a la transformació digital, la posada en marxa d'una plataforma de comerç electrònic, la creació de fons de suport per a cooperatives, la promoció dels locals buits de la ciutat i una programació cultural estable a places i carrers.
Actuar en els àmbits econòmic i social
La presentació s'ha fet des del saló de plens i amb la presència de tots els grups polítics municipals, de representants del sector econòmic, sindical i de la URV. Carles Pellicer, alcalde de la ciutat, ha començat exposant la situació actual, que preveu que acabi comportant un impacte econòmic molt significatiu, amb el tancament d'empreses sobre la taula.
L'afectació social també es preveu important després que el sistema de distribució d'aliments de Reus ja hagi col·lapsat i s'hagi hagut d'actuar per sostenir-lo. «Per això volem deixar clar avui que, més que mai, tots junts hi som per fer front a la situació actual», assegura Carles Pellicer, alcalde de Reus.
«Són situacions excepcionals que requereixen mesures excepcionals», exposa, i la resposta de Reus és «un document viu que serà el nostre full de ruta per combatre la crisi econòmica i social i que hem cregut imprescindible fer-lo junts». «Un pla ambiciós de 4,5 milions d'euros», anuncia.
El document, que no s'ha fet públic, consisteix en «un pla per reactivar Reus i posar a l'abast de tothom mesures perquè ens en puguem sortir tots, perquè la ciutat se'n surti en bloc». S'ha redactat en dos àmbits: l'econòmic i el social. En el primer cas, per «reduir i corregir la desacceleració econòmica»; en el segon, per «donar resposta a les creixents necessitats socials, alimentàries i de pobresa energètica».
La CUP ho considera insuficient
Durant l'anunci del pla de reactivació també han intervingut alguns dels actors implicats. Pel que fa a l'oposició municipal, la CUP de Reus considera que cal seguir lluitant per canviar el model i el projecte de ciutat des dels fonaments. Consideren el pla de reactivació «un principi, però tampoc és suficient per fer front a totes les conseqüències derivades de la pandèmia sobretot a mitjà i llarg termini», segons ha exposat la seva portaveu, Marta Llorens.
Consideren que hi falten eixos de treball i agents socials, econòmics i culturals implicats en la seva redacció. «Reconeixem que no són temps fàcils i valorem aquest espai; podem estar d'acord amb el què però potser no estarem d'acord amb el com, i per tant restarem vigilants», ha assegurat Llorens.
Cs i PSC reivindiquen el treball conjunt
Encara des de l'oposició municipal, Débora García, portaveu de Cs, assegura que «ens en sentim partícips perquè des del començament vam presentar propostes que han sigut recollides». Admet que en alguns casos s'han modificat respecte a la idea original, però que se n'ha mantingut l'esperit.
Pel que fa al PSC, el portaveu Andreu Martín sentencia que «el nostre grup municipal havia de ser en aquest pacte». Recorda que les administracions «hem demanat molts sacrificis, que s'aturin moltes activitats, que la gent es quedi a casa; ara ens toca a les administracions respondre».
«Un exemple a seguir» per la resta de municipis
L'àmbit empresarial ha estat representat per la Cambra de Comerç de Reus, els sindicats UGT i CCOO i la URV. En el primer cas, el president de l'entitat ha considerat «una satisfacció» el document, haver-hi participat i que Reus hagi liderat un model de reacció a la crisi que considera que es pot prendre d'exemple.
En l'àmbit sindical, Joan Llort d'UGT i Mercè Puig de CCOO també han destacat l'exemplaritat del pla de rescat de Reus. «És un pla molt ambiciós i és un exemple a seguir al Camp de Tarragona perquè s'ha treballat molt bé», ha sentenciat Llort. Ha alertat, també que «és un primer pas que n'ha de tenir més».
Puig ha remarcat que «Reus és un àmbit de comerç de petita i mitjana empresa i autònoms; aquest és un pla ambiciós i un exemple a seguir aquí al Camp de Tarragona». En aquesta mateixa línia l'ha valorat Antoni Terceño, degà de la facultat d'Economia i Empresa de la URV, que ha volgut destacar «que això s'ha fet i això és important, significa assumir les responsabilitats», assegura.