Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de Laura Borràs en arxiu

Laura Borràs, condemnada a quatre anys de presó

La presidenta de Junts per Catalunya ha estat condemnada a quatre anys de presó, però amb petició d'indult

L'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha estat condemnada a quatre anys de presó, però amb petició d'indult per rebaixar la pena a dos anys. Segons ha pogut avançar El Món, la petició de la rebaixa ha estat feta per la mateixa Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

El tribunal ha fet la petició per tal que es pugui suspendre la pena i Borràs no hagi d'ingressar en un centre penitenciari. Aquest mecanisme el preveu la llei per a casos en què el tribunal entén que per la via penal ha d'imposar una pena determinada, però la considera excessiva per les especificitats del cas. 

Segons fonts judicials, la condemna també inclou pena d'inhabilitació. A més, la sentència incorpora un vot particular de la magistrada del tribunal que ha jutjat Borràs, María Jesús Manzano, que creu que els fets mereixen només una pena d'inhabilitació i no de presó. 

El tribunal considera que la pena és excessiva

Els magistrats que han jutjat el cas de la presidenta de Junts per Catalunya consideren que va incórrer en un delicte de prevaricació en atorgar a l'informàtic, Isaías Herrero, 18 contractes per mantenir i posar en funcionament els webs dels anys literaris i de promoció de la Institució de les Lletres Catalanes.

La Fiscalia demana per Laura Borràs 21 anys d'inhabilitació, sis anys de presó, i 144.000 euros de multa pels delictes de prevaricació i falsedat de la documentació. El tribunal considera que la pena és excessiva, i per això en demanen la rebaixa, com en el cas d'Herrero. 

Els altres dos acusats

Isaías Herrero va reconèixer els fets gràcies a un acord amb la fiscalia, qui va acabar demanant-li 2 anys de presó. Inicialment, la seva pena era la mateixa que la de Borràs, però la fiscal va reduir-li a 2 anys que es poden suspendre. La fiscalia també li ha demanat 4 anys i sis mesos d'inhabilitació pel delicte de prevaricació i una multa de 7 mesos, així com un any i deu mesos d'inhabilitació pel delicte de falsedat documental. 

El tercer acusat, Andreu Pujol, té una pena de 3 anys de presó, 30.000 euros de multes a 3 anys, un mes d'inhabilitació, i un any i dos mesos de presó a més de multa de 2.250 euros. Després del pacte, la pena va quedar reduïda. Va quedar en un any i dos mesos de presó, quatre anys i tres mesos d'inhabilitació, i una multa de 2.250 euros. 

Un cas amb diferents qüestions

Els magistrats van debatre si es podia considerar vàlida la prova recollida per les policies judicials, i d'altres d'aportades per la Fiscalia, en comptes de limitar-se a incidir sobre els fets. De fet, Jesús María Barrientos, president del tribunal, va eliminar del sumari una prova documental aportada pel ministeri públic perquè la procedència no era clara. 

Les defenses de dos dels acusats, Herrero i Pujol, van mostrar la conformitat amb la petició de condemna de la Fiscalia, després de declarar a favor de les seves tesis i assegurar que «Borràs va fer un contracte laboral encobert». 

La defensa de la presidenta de la cambra va reclamar la lliure absolució. Els arguments eren que no hi havia cap unitat funcional dels contractes signats entre Borràs i Herrero, i que, per tant, no hi podia haver fraccionament ni se la podia acusar de prevaricació. 

Un altre punt de tensió del judici va ser el canvi d'estratègia dels tres acusats. Si en un principi, compartien estratègia, pocs dies abans de la vista oral, Herrero i Pujol se'n van desentendre i es van estimar més un pacte de conformitat amb el ministeri públic. Per tant, van deixar a Borràs en solitari, un fet que la va fer canviar de tàctica.