Les xifres de contagis de coronavirus en els darrers dies fan pensar que estem més a prop d'arribar al final de la sisena onada. I és que la incidència ha caigut en més de 1.400 punts des de fa dues setmanes.
«El que apunten tots els models és una treva important durant diversos mesos, que possiblement abasti tota la primavera i tot l'estiu», exposa el matemàtic i físic Álex Arenas a NIUS.
Un altre dels experts consultats, Joan Carles March, apunta que «hi ha una possibilitat, sense estar segur al 100%», que el coronavirus finalitzi la seva trajectòria com a virus pandèmic en només un parell de mesos.
Juan Gestal, catedràtic emèrit de Medicina Preventiva i Salut Pública, explica la pandèmia actual en termes històrics. «Totes les pandèmies respiratòries dels darrers 130 anys han durat uns dos anys», apunta. I posa de manifest que a finals d'estiu tornin altres virus com els que causen la grip o el refredat, reflectint un «afebliment» del coronavirus.
Això sí, la desaparició del virus és una cosa que cap expert espera, avui dia. «Com a mínim tindrem brots, grans o menors, durant una llarga temporada», assevera l'epidemiòleg Salvador Peiró.
«No ens podem confiar en absolut i la història de les últimes onades ens demostra que aquesta pandèmia és força imprevisible», avisa l'epidemiòleg Quique Bassat.
Optimisme de cara als pròxims mesos
Els experts són optimistes i posen el focus al canvi estacional, amb l'arribada de la primavera i un temps més estable. «El que passa quan arriba el bon temps és que canvien els nostres hàbits. Estem més a l'exterior, tenim les finestres obertes i comptem amb sistemes d'aire condicionat amb filtratge. Tot això contribueix que la transmissió sigui més complicada», explica Arenas.
Però no oblidem que parlem d'un problema de salut global. «La pandèmia no serà endèmica fins que tots els països hagin aconseguit aquesta fase», apunta Joan Carles March. «És probable que hi hagi noves onades i que s'originin a llocs on hi ha hagut poca cobertura vacunal», recalca Bassat.
El gran problema actualment és que al Tercer Món són molt pocs els vacunats i aquestes regions són propícies perquè sorgeixin noves variants. «Hi ha importants reservoris animals. I altres situacions com els immunocompromesos en què el coronavirus pot conviure molt de temps en una persona», assegura Salvador Peiró.
«Per evitar això hauríem de treballar en dues línies: una vacunació dels països amb menor cobertura al món, sobretot Àfrica. I, segon, vigilància per controlar el més ràpidament la presència de noves variants», raona March. Gestal pensa que continuaran apareixent variants, però no tan contagioses com òmicron. «Al virus no li interessa matar-nos», sosté.
Desapareixeran totes les restriccions a la primavera?
Quant a les restriccions que haurem de complir en els pròxims mesos, alguns experts com Arenas afirmen que «desapareixeran bàsicament totes i en poc temps. Però això no vol dir que hàgim d'oblidar el virus, perquè hi és i ens acompanyarà la resta de les nostres vides, malauradament. El que hem de fer és trobar les millors maneres de protegir-nos», confessa.
En aquest punt, Peiró mantindria les màscares en simptomàtics de vies respiratòries altes. «Ja que la grip també ens provoca problemes», apunta.
El que, segons molts experts, han de fer els que tenen la responsabilitat d'intentar acabar amb el virus, és continuar desenvolupant vacunes de segona generació. Per exemple, l'espanyola d'Hipra, que busca evitar la infecció i no només la malaltia en casos greus.
I és que cal aturar la debilitat de les vacunes actuals. «És clar que necessitem una vacuna a prova de noves variants. Que no calgui actualitzar cada sis mesos o cada any», opina March.
Un altre objectiu a mitjà termini és començar a protegir hospitals i col·legis, amb sistemes de filtratge i protocols més efectius. «Igual que controlem la qualitat dels aliments o la de l'aigua, hem de començar a controlar la de l'aire a interiors», conclou Arenas.