Carrer del Governador Gonzàlez, cantonada amb la plaça Corsini. Al cor de Tarragona, una reixa tancada i un cartell de 'es lloga' és l'esquelet que resta del que durant més de 35 anys va ser la històrica botiga del 'Negrito i la Negrita': un dels establiments més carismàtics de la ciutat. Per Festa Major, estrany era el dia on no es veien cues de curiosos embadalits a l'aparador. «La d'enguany serà una Santa Tecla diferent que toca veure des de la barrera», somriu l'Assumpció Claramunt, la ja expropietària del negoci.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
'El Negrito i la Negrita' van abaixar la persiana el 30 de setembre de l'any passat, just a les acaballes dels dies grans. Recorden «el ritme i el frenesí de dies com avui, on ho estaríem preparant tot», confessa el Siscu Bustos, l'altra meitat de la història. Se'ls dibuixen uns somriures sincers i tímids, als dos. «Cal adaptar-se als canvis que la vida et reserva», reflexiona ella. Des de principis dels anys 80 fins fa pocs mesos, Santa Tecla no es podia conjugar sense la parada obligatòria a la cantonada de Corsini.
El Negrito i la Negrita, història de Tarragona rere l'aparador: «És bonic pensar que vam formar part de la recuperació de la festa i de la ciutat»
Prudents i agraïts, asseguren no ser encara conscients de l'empremta que han deixat a la ciutat. Sí que subratllen el 'carinyo' que els tarragonins els han regalat, especialment en els darrers mesos de la botiga. «Vam néixer quan la tradició pujava després de la dictadura: és bonic pensar que vam formar part de la recuperació de la festa i de la ciutat» des de la dècada dels vuitanta.
El matrimoni recorda la inauguració entre gralles de la botiga l'any 1983, les desenes de samarretes de Santa Tecla i Sant Magí cada estiu, els 25 mocadors de les festes que van arribar a elaborar des que van crear el primer als anys noranta. «Sempre hem volgut mantenir el nostre esperit de poble, de comerç local i de proximitat, d'arrels a casa», confessa l'Assumpció. Aquest és el gran llegat del Negrito i la Negrita de Tarragona.
El fill dels cèlebres 'Negrito i la Negrita' vol agafar el relleu i seguir la saga familiar amb 'El Lloro', al mateix carrer
A la vorera del davant de l'antiga botiga, des del novembre passat s'aixeca una de nova: El Lloro de la Negrita. «Sí, el lloro és la mascota de la negrita, el petit de la casa», somriu el seu propietari, Melcior Bustos —i fill de l'Assumpció i el Siscu—, qui confirma la referència i no amaga que ha crescut a la botiga familiar. «El Negrito i la Negrita és inimitable, però sí és cert que intentem una certa continuació i un cert relleu amb El Lloro», explica.
A l'entrada del Lloro es poden veure les samarretes, tasses i mil cares del marxandatge de la patrona que fins ara es trobaven a l'altra banda de la cantonada. El Melcior n'agafa una, orgullós. Groga, menuda. «Mai vaig tocar cap producte de Santa Tecla mentre pugués fer la competència als meus pares», se sincera. Ara, però, creu que ha arribat el moment de fer la passa endavant. «Potser el Lloro té una mentalitat més juvenil que els Negritos, però l'esperit és i serà el mateix», somriu.
El seny del Negrito i la rauxa de la Negrita: «un equilibri brillant» a tocar de Corsini
«Els meus pares sempre van tenir una visió trencadora, un model de botiga especial i integrador amb la ciutat», els reconeix el Melcior. «Tot el que vam fer, oferir i proposar va ser sempre des del carinyo», expliquen els pares, avui jubilats. «La meva mare és la rauxa, el meu pare és el seny», fa memòria el 'lloro' de la casa. «La clau de l'èxit és que formen un equilibri brillant ple de vocació artística i de passió per una ciutat en la qual hi han cregut com ningú», els agraeix.
Els artistes locals de qualitat sempre van trobar un lloc a l'aparador de la botiga; ara el troben a pocs metres. «Els calendaris, les samarretes, els dissenys, aquells productes tan nostres que no tingués ningú...», recorden amb estima els antics botiguers al passadís del Lloro. «És evident que m'encantaria aconseguir algun dia un vincle social comparable al dels meus pares», reconeix el Melcior.
Melcior Bustos, la il·lusió d'agafar el relleu i consolidar «la botiga de poble de Tarragona»
El Siscu i l'Assumpció no amaguen que els sembla un elogi que el Negrito i la Negrita es recordi com «una botiga de poble» al centre de la ciutat. Propera, càlida. El Melcior comparteix diagnòstic, i no amaga la responsabilitat del relleu. Tot i compartir i actualitzar l'estil, a la primera Santa Tecla sense la botiga mare encara hi ha quelcom que es fa estrany. Les reixes posades, el 'lletrer' descuidat. «No puc mirar a la cantonada, se'm trenca el cor», se sincera el lloro de la família.
És aviat per saber si 'El Lloro' serà algun dia la versió contemporània de la botiga de la qual ha begut des d'abans de néixer, però de moment ja s'ha posicionat com l'establiment de referència sobre el marxandatge de Santa Tecla. El Melcior confessa que «les botigues i petits comerços estan en risc», i reconeix que no és tasca fàcil això d'emprendre en temps d'incertesa.
Els exbotiguers reconeixen que alguns consells sí que deixen caure a la botiga nova, que està més que disposada a assumir el llegat d'una part imprescindible de la història dels darrers 35 anys a la ciutat. El més important s'amaga en els cognoms, i no en el local de la cantonada. Malgrat la reixa, és clar que ni el Negrito i la Negrita han desaparegut del carrer del Governador González, ni tenen cap intenció de fer-ho.