El Priorat estrena el primer institut escola de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural

El centre ubicat a Cornudella comparteix projecte amb les escoles de Prades, Poboleda i Ulldemolins

Els alumnes de la comunitat de mitjans, amb els infants de 1r, 2n i 3r de prim脿ria
Els alumnes de la comunitat de mitjans, amb els infants de 1r, 2n i 3r de prim脿ria | ACN

L鈥檈scola i l鈥檌nstitut de Cornudella de Montsant, al Priorat, s鈥檋an fusionat aquest curs per convertir-se en l鈥橧nstitut Escola Montsant, el primer de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural (ZER). El centre comparteix projecte amb les escoles rurals de Prades, Poboleda i Ulldemolins, que agrupen 90 alumnes m茅s.

La voluntat d鈥檃quest projecte experimental al pa铆s 茅s cohesionar i arrelar els alumnes al territori per contribuir a frenar la despoblaci贸, segons explica a l鈥橝CN la directora de l鈥檌nstitut escola, M貌nica Gandux茅. Els gaireb茅 150 alumnes d鈥檈ntre P3 i 4t d鈥橢SO han comen莽at el curs amb els nervis i l鈥檈moci贸 habituals, i repartits en comunitats en lloc de cicles. El centre estrena espais i equipaments que els pares i mares van ajudar a adequar durant l鈥檈stiu.

Els mestres i alumnes durant la presentaci贸 del curs escolar a l'institut escola Montsant
Els mestres i alumnes durant la presentaci贸 del curs escolar a l'institut escola Montsant | ACN

 

A tres quarts de nou del mat铆 ha obert portes l鈥檌nstitut escola Montsant de Cornudella i els alumnes d鈥檌nfantil i prim脿ria s鈥檋an pogut retrobar amb companys i professors despr茅s de les vacances d鈥檈stiu. La presentaci贸 del claustre a c脿rrec de la directora ha donat pas a una din脿mica al pati que resumeix el tarann脿 del projecte educatiu del centre. Amb l鈥檃juda dels pares, els infants han escrit el seu nom en unes rodones de fusta que m茅s endavant es penjaran a l鈥檈scola a mode de garlanda. L鈥檕bjectiu: refor莽ar la cohesi贸 i el sentiment de pertinen莽a a l鈥檌nstitut escola.

Fins el curs passat l鈥檈scola Doctor Pi帽ol i Aiguad茅 s鈥檌ntegrava a la ZER Montsant-Serra de Prades, de la qual tamb茅 en formen part les escoles rurals d鈥橴lldemolins, Poboleda i Prades. Amb la fusi贸 de l鈥檈scola de Cornudella amb l鈥檌nstitut 鈥攖ots dos ja s鈥檜bicaven en el mateix recinte鈥, la Doctor Pi帽ol i Aiguad茅 ha deixat de formar part, administrativament, de la ZER. Tot i aix貌, els lligams entre totes elles es mantenen m茅s que mai, at猫s que els alumnes dels col路legis acabaran cursant la secund脿ria a Cornudella.

La nova directora de l鈥檌nstitut escola, M貌nica Gandux茅, assenyala que amb la direcci贸 de la ZER mantenen 芦una mateixa mirada i un projecte educatiu compartit禄, i 芦el comprom铆s de treballar per la cohesi贸 i la participaci贸禄, no nom茅s dels pobles amb escola, sin贸 tamb茅 d鈥檃quells que no en tenen i hi aporten alumnes, com Capafonts, la Febr贸, la Morera i Escaladei. 芦Pretenem ajuntar-nos per crear aquest vincle de zona i aconseguir frenar el despoblament, donant qualitat禄, destaca la directora. El Departament d鈥橢ducaci贸 ha endegat aquesta prova pilot al Priorat amb la voluntat que esdevingui un referent a exportar a la resta del pa铆s.

Una comissi贸 de zona rural integrada per representants dels ajuntaments de l鈥櫭爎ea d鈥檌nflu猫ncia i les direccions dels centres vetlla pel desenvolupament d鈥檃quest projecte educatiu com煤. 芦Ens hem conjurat tots: ajuntaments, Educaci贸, docents i fam铆lies per aconseguir que la nostra zona rural pugui ser pionera en mostrar que hi ha una manera de treballar que cohesiona i fa arrelar els alumnes al seu lloc de naixement禄, argumenta Gandux茅.

La fusi贸 permet trencar esquemes

Arran de la unificaci贸 s鈥檋an pogut guanyar espais per als alumnes, at猫s que els de la comunitat de grans 鈥4t, 5猫 i 6猫 de prim脿ria鈥 s鈥檋an traslladat a la primera planta de l鈥檈difici de l鈥檌nstitut. Aix貌 ha perm猫s alliberar espais de l鈥檈difici de l鈥檈scola que feien molta falta, segons apunta la secret脿ria de l鈥橝MPA de l鈥檈scola, N煤ria Crivill茅. L鈥檃ssociaci贸 de mares i pares assegura que estan tots 芦molt il路lusionats禄 amb el nou projecte i confien que l鈥檌ncrement de recursos que se鈥檒s ha prom猫s amb el nou model, arribi.

La nova realitat del centre ha perm猫s unir grups i treballar per comunitats en lloc de cicles: els petits s贸n els de P3, P4 i P5; els mitjans s贸n els de 1r, 2n i 3r de prim脿ria; els grans s贸n els de 4t, 5猫 i 6猫, i els joves s贸n els de 1r, 2n, 3r i 4t d鈥橢SO. 芦Aix貌 permet que hi hagi m茅s professorat alhora incidint en cada comunitat per poder donar resposta a la diversitat i una atenci贸 m茅s individualitzada禄, explica la directora. El centre disposa de 20 places i mitja de professorat. A m茅s, amb la redistribuci贸 d鈥檈spais tamb茅 s鈥檋a optat per anar suprimint les t铆piques classes amb taules i cadires per zones amb diferents ambients.

Implicaci贸 dels pares i mares en la millora de les instal路lacions

La transformaci贸 metodol貌gica, doncs, tamb茅 ha anat lligada a la transformaci贸 de l鈥檈spai. Aqu铆 els pares i mares han jugat un paper clau, en la l铆nia de la voluntat de fomentar la participaci贸 i una escola oberta. Mitjan莽ant una comissi贸 de 鈥楤enestar i Aprenentatge鈥 els adults s鈥檋an pogut implicar en millorar el centre m茅s enll脿 del qu猫 permetien els recursos disponibles, sempre limitats. Durant els mesos de juliol i agost els pares i mares, docents i alumnes van participar en quatre jornades de treball en qu猫 van pintar, moure i muntar mobles, o fer cortines, entre d鈥檃ltres.

En Pau Escriu, ve铆 de Siurana, 茅s un dels pares que va respondre a la crida del centre. 芦Cadasc煤 hi ha aportat el temps que tenia i les seves capacitats per tal que el col路legi es transformi tant en la vessant met貌dica com f铆sica. Els nens veuen que els pares formen part de l鈥檈scola i que l鈥檈scola forma part de casa seva禄, destaca en Pau, pare d鈥檈n Guillem, que enguany ha comen莽at a P4. A m茅s, el centre organitza tota mena d鈥檃ctivitats i iniciatives participatives que, alhora de fomentar la cohesi贸, tamb茅 serveixen per recaptar fons i seguir millorant les instal路lacions.


Comentaris

envia el comentari