Arribar a l'edat de jubilació sense tenir una pensió és una preocupació creixent a Espanya. La incertesa sobre el futur de les pensions i la dificultat per assolir els anys de cotització deixa moltes persones en una situació vulnerable.
Tot i que les noves generacions busquen alternatives com a inversions i estalvi, el problema persisteix per a aquells que ja han arribat a l'edat de retir sense haver pogut acumular prou cotització. Afortunadament, hi ha ajudes i subsidis que poden oferir un respir financer als qui es troben en aquesta situació.
La realitat dels més grans de 52 anys
Per entendre millor la problemàtica dels més grans de 60 sense pensió, és rellevant considerar la situació dels més grans de 52 anys. Els que ja enfronten seriosos desafiaments al mercat laboral.
Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), la desocupació de llarga durada afecta el 50% de les persones més grans de 50 anys. Aquest grup s'enfronta a una sèrie d'obstacles per reinserir-se al mercat laboral.
Les empreses solen evitar contractar persones d'aquesta edat a causa de la proximitat a la jubilació. A més, les expectatives salarials més altes i la demanda de millors condicions laborals, els col·loca en desavantatge davant dels joves. Aquesta bretxa digital i la percepció de menor rendibilitat per part de les empreses es tradueixen en períodes perllongats sense cotització.
Opcions per als que no tenen pensió
Per als que han arribat als 60 anys sense haver acumulat la cotització necessària, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ofereix diverses alternatives. Un dels ajuts més importants és l'Ingrés Mínim Vital (IMV).
Aquesta prestació s'adreça a persones i famílies que no arriben a un mínim d'ingressos establert per l'INSS. L'IMV va ser creat durant la pandèmia per prevenir que les famílies caiguessin en risc d'exclusió social i pobresa extrema. I encara que la situació d'emergència ha passat, encara és una ajuda crucial per a moltes persones.
Una altra opció és l'ajuda familiar, destinada a aquells que han esgotat la prestació contributiva de l'atur i tenen càrregues familiars. Els requisits inclouen estar desocupat, inscrit al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), i no tenir rendes que superin el 75% del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Aquest ajut és especialment útil per als qui, a més de no tenir una pensió, han de sostenir econòmicament altres membres de la família.
La renda activa d'inserció (RAI) és una altra alternativa disponible. Aquesta prestació té una durada màxima de 11 mesos, encara que es pot sol·licitar fins a tres vegades. Com les altres ajudes, està dissenyada per a aquells que han esgotat la prestació de l'atur i es troben en situació d'atur.
La pensió no contributiva: una sortida per als que no han cotitzat prou
Un dels temors més grans de les persones que no arriben als 15 anys de cotització és no poder accedir a una pensió. No obstant això, hi ha la pensió de jubilació no contributiva. Gestionada per l'Imserso, aquesta prestació està destinada als que no han pogut cotitzar prou al llarg de la vida laboral.
La quantia d'aquesta pensió és de 517,90 euros mensuals. Cosa que, si bé no és una gran quantitat, pot ser un alleujament significatiu per als que no tenen altres ingressos.
Què fer si estàs en aquesta situació?
Si ets una de les persones que s'enfronta a la jubilació sense una pensió, el primer que has de fer és informar-te sobre les opcions disponibles i els requisits. És crucial inscriure's al SEPE, mantenir-se actualitzat sobre les novetats de l'INSS i considerar totes les alternatives que et poden oferir un suport econòmic.
La situació és complicada, però no és insalvable. Amb la informació adequada i una mica de planificació, és possible suportar la manca d'una pensió i assegurar un mínim d'estabilitat econòmica a la jubilació.