Just passat l'arc del Portal de Sant Antoni, un dels grans símbols de la Part Alta de Tarragona, agonitza un espai de dues plantes i terrassa en desús. L'associació veïnal del barri i el col·lectiu sociocultural dels 'Amics de la Part Alta' s'han agrupat per sol·licitar a l'Ajuntament —de qui és propietat l'equipament— la cessió de l'ús de la planta superior i de la terrassa, avui buides i abandonades, per tal d'«articular un espai polivalent, cultural i social adequat a les necessitats de la ciutadania del barri», exposa el Sergi Carrillo, veí del barri i impulsor del projecte. Considera que un nou ús de l'equipament pot convertir-se en «un revulsiu» per revitalitzar la Part Alta.
El Sergi confessa que «pateix» quan veu el seu barri «en aquestes condicions, tan descuidat, tan denigrat». A partir de les peticions de diverses entitats i veïns del barri, proposen habilitar el local no només com a seu de l'entitat —la part baixa ja hi fa la funció, malgrat estar en unes condicions lamentables—, sinó com a «espai polivalent» capaç d'acollir en condicions des d'activitats culturals fins a tallers per a artistes locals, passant per sales de reunions, xerrades i conferències o fins i tot un estudi de gravació per a una hipotètica ràdio digital per podcast per als joves del barri. «És clar que podríem fer moltes coses, la voluntat la tenim tota!», s'ofereix.
Sergi Carrillo (AAVV Merceria): «No vull resignar-me a seguir perdent trens i oportunitats!»
L'edifici no cau a trossos, però hi ha racons en què ho podria semblar. Carrillo creu que el condicionament de les dues plantes i la sol·licitud de cessió íntegra pot servir per «desencallar la mancança històrica d'un espai obert i ple de possibilitats» per a la Part Alta, on l'associació veïnal i la cultural es comprometen a anar a l'una «per apostar no només per un projecte de barri, sinó per un projecte per compartir amb tota la ciutat». L'edifici, que toca directament amb la muralla romana, no és una peça fàcil on actuar.
TarragonaDigital ha pogut confirmar que la proposta ja ha arribat a la taula de l'Ajuntament, si bé de moment han declinat fer valoracions sobre la viabilitat de la iniciativa en ser incipient. El Sergi explica que hi porten treballant en el projecte més d'un any, «des d'abans de l'esclat de la Covid-19», i posa a disposició la musculatura de l'associació veïnal «per col·laborar en el que faci falta» per tal de posar la primera pedra a la recuperació de la vitalitat del barri, en aquest cas des de la cultura i el vessant més social.
Carrillo lamenta i molt «les herències» a la ciutat que han anat derivant en un abandonament progressiu de desenes de racons i espais de la Part Alta, on no entén com «amb les joies patrimonials més valuoses de la ciutat som l'epicentre de la manca de manteniment del patrimoni descuidat». Per al portaveu dels veïns, el projecte de present i de futur no és altre que «recuperar el sentiment de barri, de veïnat, que configurem els veïns, els comerços i la restauració» d'una Part Alta en dificultats. «Jo no vull veure com perdem el segell de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO o resignar-me a seguir perdent trens i oportunitats!», exclama, preocupat. Per això ofereix dues mans i un projecte.
Entitats i veïns de la Part Alta demanen fer ús del local de Sant Antoni per articular «un espai polivalent i de possibilitats» culturals i socials
Per a l'impulsor de la iniciativa, és bàsic combinar «espais per a la gent gran, per a la gent jove, per a les entitats culturals, per a les associacions de veïns» sota un mateix paraigua per tal «d'arrencar i posar-nos a construir noves possibilitats per a la nostra Part Alta» en un context de massa mancances acumulades. Carrillo té al cap la data del mes d'octubre, on el 40è aniversari de la recuperació de les Festes del Roser signifiquen quelcom més que «una esperança» per iniciar aquesta reconstrucció.
«Saps que és el més maco de tot el projecte? Que surt de la bona voluntat i disposició a col·laborar de molta, molta gent», celebra. Caminem pels carrerons que porten al local i no són ni dos ni tres els veïns que li deixen caure alguna senzilla demanda en relació al llistat etern de deures pendents i de carta als reis per a un barri més agradable. «Són molts anys d'anar veient les nostres necessitats, i el que volem és començar per un primer pas molt estratègic», exposa. Creu que amb la cessió per part de l'Ajuntament, un espai avui buit i en desús podria passar a convertir-se en un motor cultural i social a mitjà termini.
La placa que assenyala l'ús de la part baixa de l'equipament per a l'associació de veïns i la colla gegantera del carrer Merceria (i voltants) és molt, massa discreta. «L'únic que volem és que hi hagi vida al nostre barri, conservar allò en el què creiem i fer de les nostres particularitats una bandera molt més cuidada del que ara podem oferir!», sentencia. Restauradors i comerciants també són ben presents a la iniciativa: «ja em diràs alguna cosa quan puguem ajudar!», li comenta amb calidesa un veí des del bar que regenta a pocs carrers. Una primera pedra per a un barri culturalment i socialment viu, altra vegada viu. De moment, la proposta és només una proposta. Però el fet innegable és que hi ha veïns que, contra la resignació, volen començar-se a bellugar a la Part Alta. I la notícia, aquesta, no sembla anecdòtica. En absolut.