JxCat, ERC i la CUP entraven al registre del Parlament aquest dimecres, 9 de desembre, una proposta de resolució demanant una amnistia per a totes les persones que hagin comès «actes d'intencionalitat política, qualssevol que siguin els seus resultats, tipificats com a delicte o com a conductes punibles administrativament, realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia». És a dir, la proposta independentista demanava deixar sense efectes penals ni administratius tots els represaliats pel procés independentista, especialment els presos i exiliats per l'1-O.
El text, una simple «proposta de resolució» sense cap efecte jurídic
Però el que es va presentar com un pas endavant per a l'amnistia era només una declaració política: mer 'postureig' a les acaballes de la legislatura. JxCat, ERC i CUP van presentar una proposta de resolució, és a dir, un text sense valor jurídic que senzillament expressa un desideràtum sobre el qual el Parlament ha de votar. Si s'aprova, el seu valor és només simbòlic: expressa una declaració que compta amb el suport de la majoria de la cambra, però no passa d'aquí.
No hi ha cap proposta de llei que vagi al Congrés ni hi ha cap altra vinculació jurídica: és un simple acte declaratiu que no provoca cap efecte. Quan falten poc més de deu dies perquè es dissolgui el Parlament i es doni per acabada la legislatura, ja no queda temps per tramitar una proposició de llei i els partits independentistes, que en els gairebé tres anys de mandat no han negociat cap proposta de llei d'amnistia, han optat per fer una simple declaració simbòlica en els darrers compassos de la legislatura i a dos mesos de les eleccions.
El govern espanyol segueix treballant sobre els indults i la reforma del Codi Penal
Paradoxalment, el govern espanyol sí que explora vies amb efectes jurídics ben clars. Són la dels indults, que segueixen el seu tràmit al Tribunal Suprem i sobre els quals el Consell de Ministres podria decidir entre març i abril; i la reforma del Codi Penal que comportaria una rebaixa substancial del delicte de sedició, cosa que facilitaria la sortida dels presos. Dues vies lentes però, amb tot, efectives, a diferència de la proposta de resolució que JxCat, ERC i la CUP aprovaran al darrer ple de la legislatura al Parlament.