Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu al Parlament.

ERC ho deixa clar: La primera proposta que faran a Sánchez just després del 14-F

Vilagrà també obre la porta a la proposta de la CUP de fer un referèndum abans de 2025

Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu al Parlament.
Laura Vilagrà serà la número 2 de Pere Aragonès, aquí en una imatge d'arxiu al Parlament. | ACN

La número 2 d'ERC a les eleccions catalanes, Laura Vilagrà, ha assegurat que després de les eleccions exigiran reactivar la taula de diàleg entre La Moncloa i la Generalitat, perquè l'independentisme pugui negociar sent «més forts» després dels comicis, en els quals aspiren a superar el 50% dels vots. «Tots els partits independentistes tenim uns deures: ampliar el nostre sostre electoral. El PDeCAT i JxCat ho poden fer des de la dreta, ERC al centre esquerra i la CUP a l'esquerra. Però en tots els casos tots els partits tenim el deure ser més forts, perquè després, quan anem a negociar, òbviament això ens reforci en la taula de diàleg», ha afegit.

Així, ha defensat la necessitat de tornar a reunir la taula de diàleg després dels comicis, tot i que fins ara hagi donat «resultats escassos». Per ella, en tots els processos d'independència s'acaba dialogant i arribant a acords, i el referèndum i l'amnistia estaran més a prop «amb una força gran, especialment d'ERC» en les eleccions.

Oberts a la proposta de la CUP: un nou referèndum abans de 2025

Vilagrà també s'ha obert a parlar sobre la proposta de la CUP de celebrar un referèndum abans del 2025: «Parlem-ne. Veiem que aquesta també podria ser una opció». En una entrevista amb Europa Press, ha dit que ERC no descarta cap via per avançar cap a la independència i que han estat els primers a «forçar el diàleg, i fer que l'Estat s'assegui d'igual a igual amb el Govern» tot i que també estan oberts a altres opcions.

«Però tampoc no abandonem la possibilitat d'una via unilateral, quan siguem més forts, quan estiguem més preparats i quan es donin les condicions», ha afegit. No obstant això, per ser hegemònics ha insistit a superar el 50% dels vots en aquestes eleccions i totes les posteriors: «D'aquesta manera estarem més preparats per afrontar l'embat final». La candidata, que acompanyarà el vicepresident de la Generalitat i cap de llista, Pere Aragonès, ha sostingut que la propera legislatura tindrà dos objectius importants: una agenda transformadora per fer front a la crisi sanitària i «confluir en una estratègia conjunta» de l'independentisme.

«El meu objectiu serà treballar per bastir ponts per aconseguir confluir en aquesta estratègia conjunta», i la també exalcalde de Santpedor ha destacat que a la seva comarca, el Bages, han arribat a acords estables entre partits independentistes en l'àmbit municipal i comarcal.

Via àmplia contra la via estreta

En vista de les diferències estratègiques entre JxCat i ERC, Vilagrà ha apostat per parlar molt per arribar a consensos i aparcar els retrets: «És evident que no podem perdre més el temps». Sobre per què JxCat diu que ERC no és netament independentista, ha replicat que representen un «independentisme obert, integrador, social» que aspira a aglutinar persones que no eren independentistes però volen construir una república catalana solidària i fraternal.

«No fem la prova del cotó a ningú. No demanem d'on venen, sinó que confluïm en un futur de llibertat i de república per a aquest país», i ha defensat que ERC té clara la seva estratègia per assolir la independència. Considera que la proposta d'ERC «és un camí per guanyar», que aposta per una via àmplia que serveix per acumular forces i ser cada dia més, i està a disposició de tothom perquè s'hi sumin.

«Aquest és el camí. No creiem en una via estreta, no creiem que això ho resoldrem en pocs mesos i en un moment excepcional. Creiem en l'èpica de l'esforç, de l'acumulació de forces i en l'èpica de ser cada dia més», ha afegit en al·lusió a JxCat. També ha demanat «concretar» què vol dir el desbordament democràtic que contempla l'estratègia que ha aprovat el Consell per la República que presideix l'expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont.