Hores de ressaca electoral després de la intensa nit viscuda fa només unes hores i en les quals els ajuntaments han conegut, per fi, qui ocuparà els seients de les sales de plens consistorials durant els pròxims quatre anys.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Forta pujada d'ERC i PSC
Els resultats electorals als diversos municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre dibuixen ara uns ajuntaments amb una presència molt més gran de regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació que reforça posicions a Tarragona, Torredembarra, Reus, Salou, Amposta, Altafulla, Falset o Montblanc, entre molts altres ajuntaments. Els republicans es converteix en clau per a la governabilitat de molts ajuntaments i també de la Diputació de Tarragona, on ERC sortirà reforçada gràcies als bons resultats obtinguts tant a Tarragona com a les Terres de l'Ebre.
El PSC també ha experimentat uns bons resultats en línies generals, tot i que la pujada en vots i regidors ha estat menor que la que li atorgaven les enquestes i el clima general post 28-A. Tot i guanyar les eleccions a Tarragona, però, el PSC veu perillar la seva alcaldia més preuada, la de Josep Fèlix Ballesteros. A Reus, la pujada d'Andreu Martín és també notable i els permetrà situar-se a l'escenari dels pactes post electorals amb una posició de força. A l'Hospitalet de l'Infant, Constantí o El Vendrell, Calafell o Cunit, el PSC també ha assolit uns resultats bons deixant ben endarrere i en línies generals la travessia del desert de fa uns anys.
JuntsxCat aguanta posicions on ja era fort
Junts per Catalunya ha fet un bon paper a places com Reus, Valls, Riudoms, Gandesa, Móra d'Ebre, Albinyana, Tortosa, Salou o Vila-seca —on perd la majoria absoluta i passa d'11 regidors a 8, però se situa a bona distància de la resta—, tot i que la pujada d'ERC i PSC dificultarà —o aplanarà el terreny, en alguns casos— per assolir pactes de govern i mantenir alcaldies importants com la de la capital del Baix Camp.
Ciutadans no assoleix expectatives i el PP s'enfonsa
A la banda constitucionalista dels plenaris municipals, els resultats no són gaire bons per formacions com Ciutadans, el Partit Popular o VOX, que no assoleix representació en cap dels quatre ajuntaments en els quals havia presentat candidatura. El Partit Popular s'enfonsa a Reus, perdent tots els regidors a l'Ajuntament, circumstància que mai en democràcia s'havia produït. A Tarragona, passa de 4 a 2 consellers i no serà decisiu en la configuració del nou govern, mentre que a Valls es queda també sense representació. Els populars tampoc entren al Vendrell, i es queden amb regidor a Calafell i a Cambrils.
Per la seva banda, Ciutadans resisteix a la baixa en places decisives com Tarragona —on millora en resultats, però no en regidors—; Reus, on perd un regidor, o Salou, on cau i es queda molt lluny de l'alcaldia, a la qual aspirava. A Cambrils, aconsegueix un regidor més, passant de 3 a 4 regidors, i de ser quarta força el 2015 a segona aquest 2019. Els taronges també han aconseguit representació a Valls, on mai n'havien tingut, tot desbancant el PP de Francesc Caballero.
Podemos i la CUP, resultats desiguals
Podemos ha obtingut un resultat desigual en funció del taulell de joc on es jugava la partida. A Tarragona aconsegueixen dos regidors, un bon resultat que fa forat a les files socialistes; a Reus punxen i també ho fan a Cambrils, on perden el regidor que tenien. Al Vendrell, perden un dels dos regidors que ja tenien i, a Vila-seca, pugen un regidor, arribant fins als tres i passant d'un 10% dels vots a un 16%.
Pel que fa a la CUP, aguanta a Tarragona i a Valls, però s'estavella a Reus perdent la meitat de regidors que va guanyar el 2015. Al Vendrell, que la CUP s'ha presentat en coalició amb ERC ha obtingut sis regidors i la segona posició al rànquing.
Anàlisi, reflexió i pactes
Queden, ara, dies d'anàlisis més acurats dels resultats a les ciutats i pobles tarragonins, i també de converses entre els partits polítics que hauran de pactar, en la majoria de municipis, per tal de configurar els governs dels pròxims 4 anys. Tenen de temps fins al dia 15 de juny, data límit en què els ajuntaments hauran de quedar constituïts.