La divisió entre Barcelona en Comú i el PSC a l'Ajuntament de Barcelona ha aflorat en les darreres hores després de la diferència de criteris entre comuns i socialistes sobre la cessió del romanent de tresoreria al govern espanyol.
Mentre que l'alcaldessa Colau deixava clar aquest dimarts, 11 d'agost, que estava en contra de la mesura, la tercera tinent d'alcalde i sòcia seva al consistori pel PSC, Laia Bonet, li parava els peus i li recordava que la decisió l'hauran de prendre en comú un cop acabades les vacances i es recuperin les reunions de la comissió de govern.
(1/3) L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona és la reactivació econòmica i ajudar a superar la pandèmia. Sobre l'ús de romanents i el superàvit municipal, el Govern municipal prendrà una decisió al setembre, quan es reuneixi en Comissió de Govern.
— Laia Bonet (@laiabonetrull) August 11, 2020
(2/3) L’acord entre la FEMP i el Ministeri d'Hisenda té marge de millora i encara està pendent de tramitació parlamentària. Caldrà veure'n la definició final i en tot cas abordar la derogació de la LRSAL, el corsé d'austeritat imposat per les dretes.
— Laia Bonet (@laiabonetrull) August 11, 2020
(3/3) L’entrega dels romanents, tal i com recull l’acord, és una qüestió de participació voluntària per part dels ajuntaments. En aquest sentit, Barcelona prendrà la millor decisió en defensa dels interessos de la ciutat.
— Laia Bonet (@laiabonetrull) August 11, 2020
Colau, molt dura contra la decisió del govern espanyol
«La ministra d'Hisenda s'ha equivocat, no entenc la seva actitud antimunicipalista i tancada al diàleg», havia carregat prèviament l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Colau, que va reclamar poder fer ús de la totalitat dels romanents de la ciutat, va avisar que Barcelona «farà dèficit sí o sí» per la caiguda d'ingressos que han patit pel coronavirus.
Colau, amb entre 165 MEUR i 230 MEUR de romanent, va expressar una «incomprensió absoluta» per l'actitud «centralista» del govern espanyol i va demanar modificar la normativa perquè els ajuntaments disposin de «tot el seu potencial financer». En aquest sentit, va apuntar que aquesta mesura ja formava part de l'acord de govern entre PSOE i Unides Podem i va exigir «el seu compliment».