«La tornada a les aules del pròxim dilluns ens planteja un escenari clar on el sentit comú ha d'imposar-se a l'excés de por». És una de les principals conclusions que han intentat respondre els psicòlegs Jaume Descarrega i Jorge Dueñas, professor i investigador —respectivament— a la Universitat Rovira i Virgili (URV) dins el marc de les conferències de divulgació de coneixement que la institució organitza des d'aquest mes de maig.
Aquest format setmanal, que es va inaugurar amb la ponència del doctor Antoni Castro el passat 14 de maig, vol obrir camí cap als grans reptes de futur que afrontem com a societat en mig de la inèdita desescalada que fa setmanes que anem improvisant. «És el moment de prendre consciència de la nostra gran capacitat d'adaptació en entorns volàtils», considera Descarrega. «I adaptar-se no vol dir acostumar-se, perquè és vital no deixar de ser proactius», ha matisat.
Salut física i salut mental, dues cares de la mateixa moneda
Jaume Descarrega ha recordat que «el dol de no poder acompanyar i el neguit de no poder tenir cap contacte» són dos dels grans hàndicaps que han marcat el confinament d'aquest 2020, si bé ha recomanat «que en cap moment descuidem una salut mental que acostumem a deixar de banda». L'ha posat al mateix nivell que la salut física, per la qual nota una consciència d'atenció més alta.
Dueñas, en la seva ponència, ha volgut destacar que «els efectes psicològics d'aquest episodi tenen molt a veure amb el nostre benestar previ», i ha assenyalat que aquelles persones amb un grau d'estrès, d'inseguretats o d'autoestima més fràgil «han experimentat un confinament molt més perjudicial» que aquells qui partien d'una millor situació de base. Es basa en una recerca que ha elaborat amb més de 2.500 enquestats en les darreres setmanes.
Un estudi de la URV alerta de la vulnerabilitat post-confinament de moltes dones
«També hem constatat que hi ha una sèrie de grups de població especialment vulnerables» a l'hora de patir uns efectes psicològics més adversos, ha detallat Dueñas, entre el qual destaca una majoria femenina. «Els nivells de por i angoixa són més elevats», ha constatat, «i això les situa en un context de risc que en el cas dels homes no es percep amb la mateixa intensitat». Por per la cura de la salut de terceres persones, angoixa pel futur. Tots els conceptes són de mirada llarga.
Descarrega considera, però, que la desescalada comporta efectes psicològicament positius i comencen a alleujar càrregues acumulades. «Serà bo, per exemple, que anem recuperant el contacte directe de les mirades en la mesura del possible, perquè és un dels millors medicaments que podem trobar a l'hora de recuperar el benestar i l'equilibri emocional» que la pandèmia havia posat en escac, diagnostica.
Adaptar la tornada a classe i aplanar la corba de l'estrès
La tornada a les aules del pròxim dilluns, però, genera un nou canvi sobtat. «És imprescindible que aquesta tornada sigui adaptada a la situació concreta de cada infant», aconsellen els experts, «i que assumim la filosofia que la por i l'angoixa que hem passat ara ens ajudarà a tirar endavant». Un reportatge de TarragonaDigital amb el Col·legi de Psicologia (COPT) a mitjans de març també tocava les mateixes tecles.
Sobre la tornada a les aules, però, Descarrega dona amb una de les claus per avançar també en la desescalada mental i emocional després d'uns mesos d'altíssima exigència i abans d'un període llarg que es presenta incert. «Després del pic sanitari, ara és el moment d'aplanar la corba de l'estrès», conclou, a fi de recuperar un grau de normalitat que no té per què assemblar-se a la que coneixíem, però que serà més que suficient per gestionar amb calma i encert la realitat, sempre fràgil, de les pròximes setmanes.