Pompeu Fabra és conegut principalment per la faceta com a lingüista i filòleg i per ser considerat el pare de la normativa moderna de la llengua catalana. Autor de la ‘Gramàtica catalana’ de 1918, no es coneix gaire que a més de la seva part com a estudiós de la llengua va tenir una gran participació en la vida cívica i política de la seva època. Aquests detalls els podrem llegir en el llibre 'Pompeu Fabra: llengua, civisme, país'.
Edicions de la Revista de Catalunya ha publicat aquesta publicació que han coordinat l’historiador Lluís Duran i el filòleg Jordi Manent, però on han participat una vintena d’experts en el lingüista barceloní. Alguns dels col·laboradors d’aquest llibre són el comissari de l’Any Fabra Jordi Ginebra, la catedràtica Coloma Lleal, l'ex-president Jordi Pujol, l’historiador Josep Maria Roig, el gramàtic Albert Jané o l’actual president de la Generalitat Quim Torra.
Estudia la faceta cívica i política de Fabra
Un dels punts forts de la publicació és que no està centrada en el vessant professional de Pompeu Fabra, sobre el qual ja existeixen moltes altres obres. L’objectiu és donar a conèixer altres aspectes de la figura del filòleg barceloní com per exemple la seva participació en la política de la seva època, on es va presentar dues vegades a unes eleccions.
El llibre també ens explica quina era la relació de Fabra amb la resta d’intel·lectuals dels territoris de parla catalana del segle XX. A la vegada, podrem descobrir altres aspectes interessants sobre ell com els condols que va rebre la seva família quan va morir el 1948 a la localitat francesa de Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord. En ple Any Fabra, El llibre de Duran i Manent també fa un recorregut per les actuals rutes sobre el lingüista, el nomenclàtor o el marxandatge existent sobre ell des de 1968.
El llibre consta de tres parts
La publicació està dividida en tres parts ben diferenciades. La primera és un recull d'articles que parlen dobre l'aspecte cívic del gramàtic. A la segona part trobem un dossier sobre l'Any Fabra de 1968 on s'explica la primera campanya pública en pro del català que es va fer durant el franquisme. La tercera part del llibre és un annex amb cites del mateix Fabra i afirmacions d'altres autors sobre ell.