Qui li ho havia de dir. Era novembre del 2017 i Carles Puigdemont va decidir posar rumb a Brussel·les. Lluny de la legislació espanyola li esperava una lluita dura, llarga i farragosa. Però potser no s'esperava que tant. Cinc anys després, l'afer Puigdemont continua en punt mort i enmig d'una odissea judicial sense fi.
Ara, però, el 31 de gener s'obre un nou escenari per a l'expresident de la Generalitat. És una data encerclada en vermell. Serà aleshores quan Puigdemont coneixerà la decisió relativa a les euroordres i després el TGUE es pronunciarà sobre les demandes per la seva immunitat.
Davant aquesta possibilitat, Puigdemont estaria esperançat. Segons El Periódico, l'expresident espera amb «certa ansietat» la resolució de la justícia europea i té clar que es podria tractar d'un abans i un després en el seu periple per Europa.
El seu entorn assegura que Puigdemont manté molt viva l'esperança de tornar més d'hora que tard i confia en poder-ho fer. L'expresident esperaria a que les condicions li siguin favorables i aleshores prendria una decisió. I aquesta, depenent sempre del context judicial, podria ser la de tornar a l'Estat espanyol.
El fantasma de l'1-O, rere les passes de Puigdemont
El Tribunal de Comptes ha desestimat fa uns dies la petició de la defensa de l'expresident de la GeneralitatCarles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí d'aturar la causa de la responsabilitat comptable de l'1-O contra tots tres.
Durant la vista de les qüestions preliminars que va tenir lloc el passat 16 de desembre a la seu d'aquest organisme, l'advocat Gonzalo Boye va demanar que se'ls apartés de la causa mentre no es tramiti un suplicatori al Parlament Europeu, tot recordant que tenien i tenen immunitat.
Paral·lelament, la Fiscalia ha rebaixat en 336.143,34 euros la demanda contra els 35 encausats perquè va retirar del còmput la campanya 'Civisme', però segueix demanant 3,1 milions d'euros.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp