Ja es coneixen els motius pels quals Carles Puigdemont no va poder viatjar al Canadà. L'expresident tenia previst un acte al Quebec el passat dijous 2 de maig, però, va utilitzar una web no oficial per fer els tràmits per entrar al país, aquests no eren correctes i van revocar la seva entrada.
Puigdemont va ser víctima d'una estafa en caure en el parany de l'empresa catalana Electronic Travel Service, segons publicava el diari canadenc 'La Presse'. Aquesta ofereix a través d'un portal fals, canadianeta-visa.com, fer d'intermediària per obtenir l'autorització de viatge electrònica (eTA en les sigles en anglès), necessària per als ciutadans europeus que vulguin entrar al país.
- També pots llegir: La Fiscalia dona la raó a Puigdemont i demana que pugui ser candidat a les europees
Li van cobrar 13 vegades més del que costa
A més de no seguir les vies oficials, a través de la pàgina web del govern del Canadà, l'expresident va haver de pagar un sobrecost per obtenir l'eTA. El preu oficial és de set dòlars canadencs, uns 4,66 euros, mentre que ell va acabar abonant 93 dòlars, uns 61,92 euros.
No només aquesta va ser la irregularitat que va patir Carles Puigdemont. Les autoritats d'immigració canadenques li havien enviat dues cartes, el 29 de març i l'1 d'abril, demanant-li informació suplementària. Aquest fet no va ser notificat per l'agència a Puigdemont, així que fora de tràmit la seva entrada al país va ser rebutjada. Electronic Travel Authoritzation simplement va confirmar-li per correu electrònic la revocació del seu visat.
Els seus advocats havien arribat a demandar al govern canadenc
En un primer moment, el seu advocat al Canadà, Stéphane Handfield, va presentar una demanda als tribunals contra el govern canadenc. En descobrir-se que no hi havia cap bloqueig, van acabar retirant-la.
Puigdemont havia estat convidat al Quebec per l'associació independentista quebequesa Saint Jean Baptiste. L'expresident tenia previst fer una roda de premsa i visita la seu de l'ANC en aquesta regió. Finalment, va haver de renunciar als seus plans per no fer les comprovacions necessàries, ja que com explicava Handfield: «El meu client estava convençut que tractava amb el govern del Canadà, no era el cas».