L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que recorrerà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per poder assumir el mandat com a eurodiputat. En una roda de premsa al Parlament Europeu aquest dimarts, no ha concretat per quina via presentarà la queixa al tribunal amb seu a Luxemburg, però confia que aquesta instància europea tindrà «l'última paraula» sobre la seva situació, després que la JEC rebutgés que el seu advocat Gonzalo Boye recollís l'acta en nom seu i el també electe Toni Comín.
El líder de JxCat ha assegurat que esperen «una decisió abans del 2 de juliol», dia de constitució de l'Eurocambra a Estrasburg. «És inconcebible que no estiguem a la sessió constitutiva el 2 de juliol», ha avisat Puigdemont. Així, ha afirmat que «ningú» que no sigui ell mateix, Comín i Oriol Junqueras anirà a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg en nom seu. L'expresident ha assegurat que creu «fermament en la independència i fort compromís amb la democràcia» del TJUE.
La «urgència» de la queixa és decisió de Luxemburg
Un ciutadà o empresa de la UE només pot presentar una queixa davant del TJUE en cas que una institució de la UE, per exemple l'Eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que l'afecti directament. Tanmateix, existeix la possibilitat de recórrer a Luxemburg en un cas d'omissió. És a dir, que la inacció d'una institució de la UE en una situació determinada d'àmbit europeu hagi perjudicat un particular o una empresa.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
L'altra via de recurs al TJUE és la presentació d'una qüestió prejudicial a través d'un tribunal estatal. Totes les instàncies judicials d'un estat membre de la UE poden preguntar dubtes sobre l'aplicació i interpretació del dret europeu al TJUE, si ho consideren oportú. Només les altes instàncies judicials en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.
Quan el tribunal amb seu a Luxemburg admet un cas pot decidir, si ho considera oportú, que es resolgui a través d'un procediment d'urgència que pot trigar entre dos i quatre mesos aproximadament. També existeix l'opció que el tribunal emeti un «auto provisional» si es considera que el cas és de màxima urgència.