Carles Puigdemont ha obert la porta a tornar a ser president de la Generalitat de Catalunya. L’expresident ha assegurat, en una entrevista concedida al programa de TV3 ‘Quatre Gats’, que la seva voluntat és que la seva tornada a Catalunya sigui només «com a president» sempre que així ho decideixi els diputats del Parlament.
En aquesta mateixa entrevista, que s’emetrà la nit d’aquest diumenge, ha admès però les dificultats que tindria per aconseguir el seu objectiu. Puigdemont explicava que té clar que si entra a l’Estat «no podria assistir a la sessió d’investidura» i que com li va passar a Jordi Turull, aquesta no es faria i ell acabaria a la presó.
Puigdemont demana «coordinació» entre els partits sobiranistes
Puigdemont també ha fet una valoració de la cimera entre els partits independentistes que va tenir lloc a Brussel·les a començaments d’aquesta setmana. Va reiterar que l’èxit d’aquest tipus de reunió depèn en gran mesura de la discreció que mantinguin les diferents formacions. Per aquesta, i per altres raons ha insistit en el fet que cal que hi hagi «molta coordinació» entre els partits independentistes.
L’expresident de la Generalitat creu que a les formacions sobiranistes els interessa mantenir una bona relació, ja que «passen coses molt importants al país, com la vaga de fam». Ha destacat que per aquests motius és convenient que hi hagi «un clima polític determinat», i que per tant «que actors polítics i socials parlem no hauria de sorprendre a ningú».
Sense unitat l’independentisme s’exposa «autoritat moral»
En aquest sentit, Carles Puigdemont va fer una nova crida a la unitat aquest passat dissabte 8 de desembre, concretament a l’acte de presentació del Consell per la República. Va afirmar que el sobiranisme podria perdre l’«autoritat moral» si no aconsegueix aquesta unitat.
Per aquest motiu va defensar que el Consell lloc on «conjurar la unitat estratègica» i escoltar així el clam «que recorre Catalunya». Va demanar als catalans, que comparteixen el seu plantejament, s'adhereixin a aquest organisme impulsat per ell i el president Quim Torra i així aconseguir «el tram més difícil: el reconeixement de l'estat català».