El teixit pulmonar de pacients que van patir la COVID-19 de manera greu mostra una bona recuperació en la majoria dels casos. Així ho ha revelat un estudi realitzat pel centre mèdic universitari de Radboud que ara s'ha publicat en la revista 'Clinical Infectious Diseases'.Una conclusió cridanera d'aquesta recerca és que el grup que va ser derivat per un metge de capçalera no es va recuperar tan bé com els pacients que van ingressar en la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'hospital.
L'estudi, dirigit pel pneumòleg Bram van den Borst, va incloure 124 pacients que s'havien recuperat d'infeccions agudes per COVID-19. Van visitar la clínica de cures posteriors al coronavirus del centre mèdic de la universitat de Radboud, als Països Baixos. Els pacients van ser examinats per tomografia computada i una prova de funció pulmonar, entre altres anàlisis.
«És encoratjador veure com els pulmons exhibeixen aquest nivell de recuperació»
Després de tres mesos, els investigadors van fer un balanç, que va revelar que el teixit pulmonar dels pacients s'estava recuperant bé. El mal residual en el teixit va ser generalment limitat i s'observava amb major freqüència en pacients que van ser tractats a l'UCI. Les queixes més comunes després de tres mesos són fatiga, dificultat per a respirar i dolors de pit. Moltes persones també experimenten limitacions en la seva vida diària, així com una qualitat de vida disminuïda.
L'investigador principal i pneumòleg Bram van den Borst explica: «Els patrons que veiem en aquests pacients mostren similituds amb la recuperació després d'una pneumònia aguda o síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA), en el qual s'acumula líquid en els pulmons durant molt de temps. És encoratjador veure que els pulmons després de les infeccions per COVID-19 exhibeixen aquest nivell de recuperació», postil·la.
Tres grups ben diferenciats de pacients per avalar l'estudi
Els pacients es van dividir en tres categories per a l'estudi: un grup amb pacients que van ingressar a l'UCI, un grup de pacients que van ingressar en una sala d'infermeria de l'hospital i, finalment, un grup amb pacients que van poder quedar-se a casa, però que van experimentar símptomes persistents que finalment van justificar una remissió del seu metge de capçalera.
L'estudi va avaluar com els va anar als pacients després de tres mesos i va revelar que els pacients que van ser remesos a la clínica de posttractament pel seu metge de capçalera van mostrar la pitjor recuperació en el període següent. Per descomptat, aquest últim grup de pacients va ser derivat a causa de la persistència dels símptomes.
«No obstant això, sembla que hi ha un subgrup clar de pacients que inicialment van experimentar símptomes lleus de COVID-19 i després van continuar experimentant queixes i limitacions persistents a llarg termini --explica Bram van den Borst--. El sorprenent és que a penes trobem anomalies en els pulmons d'aquests pacients. Considerant la varietat i gravetat de les queixes i la grandària plausible d'aquest subgrup, existeix una necessitat urgent de realitzar més recerques sobre les explicacions i les opcions de tractament».
El centre mèdic de la universitat de Radboud va establir la clínica de cures posteriors de Dekkerswald com a reacció a un augment observat en els senyals que una quantitat substancial de pacients amb COVID-19 experimentaven queixes a llarg termini, que anaven des de tos, fatiga i dificultat per a respirar fins a ansietat i limitacions físiques.