Vladimir Putin també té les seves eines per castigar d'alguna manera Europa. Segons la seva opinió, no hi ha un «reemplaçament raonable» als hidrocarburs de Rússia perquè no hi ha volums de gas lliures al mercat mundial. A més, el mandatari no va dubtar a carregar contra la Unió Europea per desestabilitzar el mercat implicant un increment dels preus.
Sosté que les restriccions dels hidrocarburs tindran unes «conseqüències molt doloroses», que afectaran especialment les butxaques. «Costaran molt més als consumidors», va advertir fa uns dies.
Putin sap que al mercat hi ha alternatives al gas rus, però no compleixen els objectius de CO2 o no resulten del tot eficients. A més, tenen un cost més elevat en comparació del que ofereix ell.
Europa presenta una gran dependència del gas de Rússia. Cal adonar-se que el gegant Gazprom s'encarrega de facilitar gairebé la meitat del gas natural que arriba al continent. Els que més en fan ús solen ser Alemanya, Bulgària, Lituània, Estònia, Eslovàquia i Àustria.
L'embargament per part de la Unió Europea d'aquest hidrocarbur suposaria també un trastorn greu per a Moscou. Econòmicament depenen molt de les exportacions i perdria una font d'ingressos important. Per part seva, Europa necessita aquest bé que escasseja i que obligaria les autoritats a buscar una alternativa.
En qualsevol cas, és molt complicat trobar un país que sigui capaç de generar tant gas com Rússia i de satisfer les necessitats del continent. Una de les opcions és Noruega, que durant el 2021 va produir gairebé quatre milions de barrils de petroli al dia. Gairebé una quarta part del gas que rep la UE procedeix d'ell.
No obstant això, segueix estant força lluny de la producció de Rússia, que genera el 50%. La companyia noruega Equinor s'encarrega d'exportar el gas a França, els Països Baixos, Bèlgica o el Regne Unit. En aquests moments treballen a la seva màxima capacitat, per la qual cosa els resulta impossible reemplaçar els russos.
El primer ministre noruec Jonas Gahr Store ha explicat que «subministren tot el que poden i fan ajustaments per subministrar encara més». Ha aclarit que «no podem augmentar el volum de manera significativa».
Mentrestant s'han posat sobre la taula el nom d'altres països. És el cas d'Azerbaidjan, que disposa d'elevades reserves, o del Japó, que s'hauria ofert per facilitar gas liquat.
Rússia valora reorientar les seves exportacions
En vista de les restriccions imposades per Occident, Rússia ja valora reorientar les seves exportacions. Tenen clar que han d'enfocar el futur cap al mercat del sud i de l'est. «Partim de la base que en el futur els lliuraments cap a l'oest disminuiran», assenyala Putin.
Considera que els països d'Àsia serien una alternativa adequada que «creixen ràpidament». Això sí, per tirar endavant la seva idea cal posar en marxa una sèrie d'infraestructures que facilitin l'exportació d'hidrocarburs cap a aquests territoris.
Aquestes mesures adoptades per Occident formen part del paquet de sancions que s'han imposat a Putin amb motiu de la invasió d'Ucraïna. Busquen fer malbé l'economia del país, que obté una elevada quantitat d'ingressos procedent del gas i del petroli.
Mentrestant, el president de Rússia continua amb el conflicte bèl·lic. El seu objectiu prioritari és controlar el Donbass. L'oposició de les forces d'Ucraïna l'han obligat a canviar els plans inicials de fer-se amb tot el país.