Una part de les restriccions per combatre la pandèmia de coronavirus no estan sent del gust de tothom. Algunes de les mesures s'han pres, sigui des del Govern o bé des de Madrid, no han acabat de fer el pes a algunes administracions locals. Un exemple és cas d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que fa uns dies va demanar a la Generalitat canviar el confinament municipal per un de metropolità, en el cas de la capital catalana. Ara, s'hi suma un altre cas similar. En aquesta ocasió, quatre Ajuntaments han reclamat que se'ls consideri com una sola població a l'hora d'aplicar algunes de les mesures restrictives, com ara el confinament municipal. Es tracta de les localitats Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà.
En una carta dirigida a diferents departaments i ministeris de la Generalitat i de l'Estat, els quatre batlles reclamen ser tractats com un sol perímetre, ja que formen «una àrea metropolitana» amb una mateixa realitat econòmica, enfocada sobretot amb el turisme, el comerç i l'hostaleria. «Més enllà de la separació administrativa, els quatre municipis conformem una sola unitat que s'estén al llarg d'uns 20 quilòmetres», remarca l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. A més, també recorda que durant anys hi ha hagut «una interrelació social i humana importantíssima» entre els seus habitants.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
En la mateixa línia s'expressa l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Cartes Motas. «Urbanísticament i socioeconòmicament som una realitat contínua: compartim treballadors, ciutadans i famílies», afirma el batlle guixolenc. «Catalunya és diversa i plural i també ho són els territoris, però la normativa s'aplica de manera generalista i perd aquest enfocament», sentencia. En l'actualitat, les quatre poblacions que reclamen aquest canvi sumen uns 50.000 habitants.
Més poder de decisió
A la carta signada conjuntament pels quatre alcaldes d'aquestes localitats també reivindiquen ser escoltats i tenir capacitat de decisió. Reclamen aportar una «mirada de territori» a l'hora de prendre algunes mesures. La seva voluntat, afirmen, és «avançar cap a un model de cogovernança i codecisió» i, més enllà de ser «receptors» de la normativa que fixi el Procicat i vigilar-ne l'aplicació. Carles Motas ho exemplifica amb el seu següent cas: «Als municipis de la Costa Brava Centre, la restricció que obliga a tancar l'hostaleria a dos quarts de deu del matí no té cap sentit. Això s'entén a l'àrea de Barcelona, però aquí, en ple mes de gener, no hi ha aglomeracions per fer un cafè».
Competències en la gestió de les ajudes europees
El reclam de les quatre poblacions gironines no acaba aquí. Els alcaldes de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina d'Aro també volen tenir veu i vot a l'hora de gestionar part de les ajudes europees. D'aquesta manera, s'afegeixen a la demanda feta per diferents entitats municipalistes perquè un 30% de les ajudes de la UE es canalitzin directament des dels ajuntaments. «Som conscients que l'esperada arribada dels fons europeus han de ser part de la solució; però aquests fons, així com d'altres ajudes, també han de ser gestionats directament des de les administracions locals per poder encertar de ple amb les necessitats, accions i dinàmiques del mateix territori», diu l'escrit.
Unitat política
En aquesta ocasió, els quatre alcaldes signants han prioritat el sentit de territori, deixant de banda qualsevol possible diferència ideològica, ja que es tracta de batlles de quatre partits polítics diferents: Tots per Sant Feliu (Carles Motas), Junts per Calonge i Sant Antoni (Jordi Soler), el PSC (Maurici Jiménez) i ERC (Lourdes Fuentes). Tots ells també s'obren a què Palamós, amb qui Platja d'Aro i Calonge comparteixen badia, se sumi a la demanda.