Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Una cambrera netejant una taula buida a la terrassa d'un local a Tortosa

Els epidemiòlegs avisen: «S'ha de fer per a evitar un confinament, no queda altra»

Diversos experts opinen sobre les possibles alternatives a un confinament estricte

Una cambrera netejant una taula buida a la terrassa d'un local a Tortosa
Diversos experts opinen sobre les possibles alternatives a un confinament estricte | cedida

Molts epidemiòlegs i experts en pandèmies estan convençuts que la solució per a frenar la tercera onada no és un confinament estricte. Manuel Franco és professor d'epidemiologia de la Universitat d'Alcalá i portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (SESPAS), i ha parlat amb el mitjà digital 'El Salto Diario' sobre aquest tema tan d'actualitat en els últims dies. La pandèmia va deixar aquest dijous un nou màxim de contagis, notificant-ne fins a 44.357, i amb una IA de 795 casos per cada 100.000 habitants.

«L'important és que no caiguem en els errors del passat. El confinament estricte produeix un sofriment afegit en les famílies, especialment en les més vulnerables, en les persones que viuen en situacions d'infrahabitatge o d'amuntegament. A més, hem de deixar sortir als nens al carrer, no tancar els parcs i intentar no tancar les escoles. Cal fomentar que ens socialitzem a l'aire lliure, amb distàncies de seguretat i mascareta. Això és el segur. I si per a evitar un confinament estricte cal posar el toc de queda abans i tancar l'hostaleria abans, no passa res», sentència Franco.

«L'economia i la salut mai han estat renyides i no haurien d'estar-ho»

«Avançar el toc de queda en l'estat d'alarma implica tenir un consens en el consell interterritorial. Són decisions que han de prendre les Comunitats Autònomes i tenim mirades diferents. Castella i Lleó i Madrid tenen mirades diametralment oposades encara sent governades pel mateix partit. Jo estic del costat de la protecció de la salut, per tant comparteixo que es prenguin les decisions més dràstiques possibles», assegura l'epidemiòleg.

Aquest dijous la Comunitat Valenciana tancava tota la seva hostaleria pel fet que la regió presidida per Ximo Puig registrava unes dades molt elevades d'ocupació de llits amb pacients covid (39,25%) i d'un 57,5% parlant de llits UCI.

«És una dolentíssima notícia per als hostalers, però no té per què ser-ho. L'economia i la salut mai han estat renyides i no haurien d'estar-ho. Jo crec que fa temps que hagués estat necessari limitar el consum interior. Ara mateix no hi ha una altra i crec que, al costat del tancament dels comerços a les 18.00 hores de la tarda, són mesures molt oportunes», confessa Carmen Vives, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d'Alacant.

«A Alemanya, a l'amo d'un bar que tanca se li paga el 75% de la seva caixa»

Vives també assenyala que aquestes mesures han de portar amb si un paquet d'ajudes. «Cal esmorteir les desigualtats socials que poden generar les mesures que prenem. Aquí ha d'haver-hi una resposta de suport de l'Estat», afirma. Sobre això, Franco mira cap a un país europeu perquè seguim el seu exemple a Espanya. «A Alemanya a l'amo d'un bar que ha de tancar se li paga el 75% de la seva caixa».

D'altra banda Javier Segura, epidemiòleg i vicepresident de l'Associació Madrilenya de Salut Pública (AMASAP), assegura «que abans del confinament domiciliari, el tancament de l'hostaleria és el pas que cal donar. Hem d'intentar conservar l'activitat docent, els centres educatius oberts, donar suport al teletreball, que sigui excepcional el treball presencial. Ara bé, sabent que hi ha molts grups socials que no poden teletreballar, qualsevol mesura que tindrà un impacte econòmic, com les mesures sobre l'hostaleria, hauria d'anar associat a mesures de suport social i laboral que tampoc estan clarament en marxa», adverteix.

El risc d'oblidar-se dels vulnerables

Segura opina que si finalment quedem confinats, caldria mirar per aquella gent «amb cases que no es troben en les condicions adequades i l'impacte generat en la salut mental d'aquestes persones. Les alternatives residencials encara no estan resoltes. A l'Uruguai estan desenvolupant experiències molt valuoses que estan tenint un èxit tremend», apunta.

Finalment, el mateix Segura considera que «una de les claus és una xarxa de centres de curta estada, centres que estan dins dels barris, habilitats per a tractar d'una forma integral a les persones que cauen malaltes en situació de vulnerabilitat social i es fa atenció també de salut mental. Hi ha abordatges comunitaris que cal imitar i que realment són una alternativa per a aquestes persones que viuen en condicions que no permeten aïllaments», sentència.

[predef]catalunya-diari-625[/predef]